modificació de lleis no fou evolució
by
Pau Miserachs
/
dilluns, 20 de novembre del 2017 /
Posted in
desacreditar,
destruir,
eleccions,
svàrtiques,
unionisme,
urnes
Des del començament de la modificació de les lleis del règim franquista, no havia pensat que l'evolució s'hagués quedat en paraules, declaracions i promeses incomplertes de cara al futur. Els demòcrates sempre hem tingut l'obligació de ser ariets en favor de la democràcia contra les formes d'Estat, els règims autoritaris i les dictadures presidencials. Els demòcrates són ferms defensors de les llibertats. Defensar les llibertats és fixar-se en els drets de la persona. Sexe, raça, ideologia, religió, opinió, situació social, professió, dret a la igualtat d'oportunitats, no estan per damunt del tracte de la condició humana, diria la ex diputada holandesa Ayaan Hini Ali. Defensar les llibertats és també comprendre els demés, compartir experiències i idees, el desig de llibertat davant la coerció. Però de cop llegium artícles com el de José Antonio Zarzalejos a La Vanguardia el diumenge passat i l'editorial de El País del mateix dia. Anem ara a unes noves eleccions a Catalunya, segons diuen per recuperar la convivència social. Aquesta expressió és falsa, doncs els catalans no hem trencat cap convivència, Ha sigut clarament visible l'empeny d'una societat que no se sent catalana d'arrels impulsada per el Govern espanyol i els partits unionistes en aixecar les sevee veus, la bandera no catalana com a guia i sembrar el desconcert social. Amb aquesta societat ha aparegut un sector ultradretà que ha vist la quasi impunitat a les seves accions. Pintar amb svàstiques el Monument a Rafael de Casanova, pintar Viva España a la placa commemorativa, robar la imatge en coure del president Lluís Companys del Monument situat a El Terrós. No han tingut prou amb la República Catalana anul·lada pel Tribunal Constitucional. La campanya espanyolista no facilitarà el respecte al resultat electoral ni la convivència dels perdedors exaltats per l'unionisme. No hi haurà retorn a l'autonomisme sense perspectives de reforma constitucional que ja ha anunciat el president Rajoy. La bona feina unionista és ara desacreditar i reventar Oriol Junqueras i Carles Puigdemont. Són per Madrid els actors d'un procés fracassat, els responsables d'un separatisme que ha causat, segons Zarzalejos, danys irreparables a la comunitat catalana. Però qui ataca el fet català no veu que el dia a dia normal continua, que el cop legal del 155 no ha resolt res, no ha esborrat sentiments, que no és una fantasia la història de Catalunya i el seu innegable dret a la independència recobrant l'Estat català. No sé que entén el Sr. Zarzalejos per legitimitat, però la única viable democràticament és la que resulta de les urnes. No la que s'imposa com a correctiu. Voler silenciar un poble com el català, és persevarar en l'error de la dictadura presidencial. És una qüestió de democràcia. Moltes coses han de canviar a Espanya per què poguem reconèixer que la democràcia és una realitat. Passa a Catalunya com a la Jerusalem que van destruir els romans que van seguir una conducta de domini, però més o menys amistosa, com diu el Talmud. Tradicions, lleis i costums nacionals, sempre i quan no fossin contradictoris amb el règim implantat per l'Estat. L'objectiu és crear súbdits de l'Estat. Però, com els jueus, els catalans, saben a Madrid, no es venen per un plat de llentíes. La dissidència no s'ha de conduir a judici i presó. La democràcia és altra cosa.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada