M.Rajoy pren la iniciativa

M.Rajoy que deia Pablo Iglesias durant la sessió parlamentària de control del Govern espanyol, ha pres la iniciativa  per afavorir els interessos polítics de la dreta aznarista i fer-.se amb la Generalitat de Catalunya amb unes eleccions autonòmiques discutibles. Ara resulta que tot fou simbòlic, no teniem majoria social, no estavem prou preparats i no teniem fetes les estructures d'Estat. Però la Generalitat que Rajoy i el PP volen governada per Inés Arrimadas i la seva gent. La interlocutòria de situació personal dels investigats Carme Forcadell i els membres de la Mesa del Parlament,  dictada per el Magistrat encarregat de la instrucció en la causa especial 20907/2017 a querella formulada pel Fiscal General de l'Estat per diversos delictes greus no exclou inicialment la comissió del delicte de rebel·lió. Això és el que s'interpreta per la defensa dels actes democràtics a Catalunya malgrat la posició dels Tribunals i Govern espanyols. Però la presó decretada  amb fiança, com la que manté de manera incondicional sense fiança sense llibertat  part del Govern destituït de Catalunya, fou un petit avís, diferent del que alguns consideren un escarment   crític contra els independentistes que es consideraven el Govern legítim de la República de Catalunya. Ara, a més d'aplicar a Catalunya la legislació penal espanyola i acabar temporalment amb la legislació paral·lela, ens diran que no erem lliures quan ens varem deixar dur per les emocions amb el no tenim por, quan varem callar 48 hores després del referèndum del 1r d'octubre encara no s'havia proclamat la República que ja havia declarat el poble votant. El dia 10, després del dicurs del Presiudent Puigdemont, tot va quedar amb una percepció impossible de conduir per la via racional. Què havia passat? A quines pressions fou sotmès el President?  Per què no va convocar immediatament eleccions constituents? Sembla que el que ha trascendit hagi consistit en explicacions falses del comportament real d'alguns polítics, entre els que podriem assenyalar en  Santi Vila. Però per què no també al President Mas?   El ara no convé ha tornart a reixir. Però tot indica que el President Puigdemont s'ha alliberat de certs anclatges contraproduents que la història anirà explicant. La independència de Catalunya va per llarg  i més encara si l'animosa Arrimadas amb el vot del PP i del PSC és la propera Presidenta de la Generalitat, en pugna amb una legitimitat a l'exili. Sembla que visquem ara dues realitats bipolaritzades. Es desconeix la reacció i veritable suport del poble a la independència i a l'unionisme, si ens agafem al comentari d'Antonio Baños, dipoutat  de la CUP després de les eleccions de 2015. Teniem majoria d'escons, però no de vots. I era cert.  Ara la gent catalana haurà de fer un esforç per superar aquest entrebanc del 155. O se li f a el boicot o es va a votar amb totes les precaucions ni vigilància, ésser racional i resistir a les manipulacions informatives. Si el Govern no tenia els deures fets el 3 d'octubre, el poble, votant, si pot demostrar que està ben preparat per decidir el seu destí. Cal ara que reinterpretem el procés, desvetllem la consciència  de l'absurd en el que som, fent de la misèria política la grandesa de la dignitat catalana. Som un poble democràtic, capaç de fer política progressista, lluitar contra la incultura política i les posicions aideològiques, preparats per cvrear un nou model d''Estat que superi el centralisme i el conservadurisme d'una bona part de la societat que s'ha revelat amb la fugida fiscal de Catalunya i el trasvàs de dipòsits bancaris i estalvis fora de Catalunya. Ens caldran nous models culturals. Pot ser que com deia Pujols, haguem de donar la independència a Espanya i no al revés. No fem de la política una mentida i de la moral un conveni a conveniència dels interessos que ens neguen les llibertats essencials de tot poble amb drets històrics imprecriptibles en ple desenvolupament polític. De totes maneres, quedda clar que amb el 155, M. Rajoy ha pres la iniciativa