Les idees reaccionàries en recuperació

Podriem pensar que l'abdicació del Rei Amadeo el febrer de 1873, considerada com la primera vaga d'un rei, que va obrir la porta a la proclamació d'una República Federal a Espanya, fou una excepció que no hem tornat a viure.  Amadeo de Savoia fou el primer rei que s'ha declarat en vaga en la història moderna. Però la nostra història està plena de pactes secrets entre els reis de França i Espanya, segons explicava  Engels en els seus articles al New York Daily Tribune, i tot orientat cap a l'execució de politiques reaccionàries. Des de Fernando VII que va implantar la dictadura només tornar a Espanya acabada la guerra de la independència, fins Felip VI, passant per Alfons XIII que, restaurat  com a Rei constitucional va posar  el poder en mans  del General Primo de Rivera amb una dictadura que va liquidar la Monarquia espanyola i no va poder impedir que les urnes proclamessin la II República amb la victòria de les esquerres a unes eleccions municipals el 1931. Els governs posteriors, abolida la República  pel cop   militar del General Franco, mai han sigut partidaris de facilitar l'evolució  i les facultats d'autogovern a catalunya. L'autonomia adquirida el 1979  sota un règim de "café para todos", mai ha sigut de l'agrat dels Governs d'Espanya i dels interessos que li donen suport. La idea de suspendre l'autonomia catalana com ara ha passat, no és nova. Ja la va tenir l'ex ministre ex alcalde de Saragossa Juan Alberto Belloch, l'octubre de 2013, si el Govern  insistia en tirar endavant  una consulta democràtica sobre la independència, segons informava la web de Reagrupament. El Govern espanyol que ja presidia M. Rajoy, aquell mateix 2013, només tenia previst un sol desenllaç en el debat sobiranista: impedir fer consultes o referèndum, no trencar el "café para todos" de l'actual sistema autonòmic  que tan asimètricament administrava, constatant les diferències entre el País Basc i Extremadura o Murcia. El Partit Popular i el  seu cap M. Rajoy tenien la voluntat de no tocar ni canviar res, com ara, en la política territorial de l'Estat. Cal recentralitzar les competències i reduir l'autonomia, servint-se si fos necessari de les àmplies facultats  de l'article 155 de la Constitució per imposar l'ordre constitucional interpretat amb criteris reaccionaris que modificava les lleis fonamentals anteriors,  amb aparent evolució cap un règim democràtic. Aquesta realitat que avui tornem a viure, la va analitzar el 2009 el Reagrupament que entenia la independència i la regeneració democràtica com prioritàries a la política catalana. El seu llavors dirigent, Joan Carretero, basat en "patriotisme i dignitat" com principis sòlids, entenia que aquests principis exigien pedagogia de la independència i explicar el camí nítid per arribar-hi. Aquests dies, la Conferència episcopal espanyola, per veu del seu President Ricardo Blazquez considera la DUI del passat 27 d'octubre al Parlament de Catalunya com un fet greu, pertorbador de la convivència que va més enllà de les discrepàncies entre formacions polìtiques. La Conferència episcopal assegura que "la llei regula la nostra convivència". L'ordre constitucional és d'aquesta manera pels bisbes, un bé comú contrariament al que significa la declaració d'independència que és un trencament de l'ordre constitucional que els espanyols es van donar fa quaranta anys. L'error és posar la llei per damunt de la llibertat i de la justícia, permetre que la llei imposi l'obediència a un ordre contradictori amb els principis democràtics, forçant la voluntat del poble afectat, practicar la campanya de la por. El veritable fet greu és servir-se de la Constitució per aplicar una política involutiva, reaccionària, centralista, de pensament únic, de destrucció de les institucions pròpies de la pàtria catalana, menystenir la dignitat de  poble i institucions.