la dissensió no s'apaga amb Decrets

La disconformitat, el desacord i la dissidència segueixen vius  a Catalunya. L'aplicació a Catalunya de les mesures de l'article 155 decidides per el Govern espanyol no han sigut més que una solució passatgera i temporal. Existeix una colisió  entre els criteris polìtics i judicials espanyols i l'esperit de la democràcia avançada i el dret internacional que donaria empara a la pretensió catalana.L'Estat no vol veure més enllà del text literal de la Constitució com a dret superior evolucionat de la legislació posterior a la guerra civil 1936/39. L'Estat rebutja el necessari diàleg sense línees vermelles entre Catalunya i Espanya. L'Estat no ha fet res per aturar la catalanofobia despertada a Espanya, convertint per Decret les institucions catalanes en depenents de l'Estat. D'això en diuen tornar a  la legalitat amb el Govern  legítim català a l'exili.  La gran solució polìtica ha sigut perseguir judicialment per delictes varis tot  el  Govern cessat que va proclamar la independència. L'Estat ha demostrat una agressivitat desconeguda pels temps en què vivim. Ha passat tot, menys tornar l'autogovern i garantir la dignitat  al Govern malmès, el poble i les institucions. No és aquesta la força de la raó corresponent a laque ara se voluntat del poble que ara serà consultat, després que el  Tribunal Constitucional va suspendre la Declaració del Parlament del propassat 27 d'octubre. La República catalana  ha deixat d'existir  com Estat sobirà independent de l'Estat espanyol. Les actituds no condueixen per ara a altra situació que el diàleg judicial pels polìtics judicialment, acusats d'irresponsabilitat. La història ha d'estudiar i avaluar si l'Estat espanyol ha actuat amb abús de poder contra un poble que volia guanyar la independència amb la força del vot. La crisi polìtica precipitada per uns i altres no s'acabarà amb les eleccions de Desembre. És ingenu creure que el poble català acceptarà seguir vivint sota la recentralització, les retallades, la precarietat i les decisions dels mercats i creditors de l'Estat. A Catalunya no hi ha inestabilitat, sinó que el que hi ha és desequilibri fiscal i un procés de descatalanització. Espanya ha prioritzat la unitat i la submissió a la Monarquia constitucional per damunt del mandat democràtic. El Govern català esperava d'Espanya un altre tracte  per part del Govern espanyol que no vol ni reformar la Constitució. Ni solucions ni alternatives altres que la presó per els governants rebels. El Pacte del 78 està trencat.  L'Estat espanyol, com Estat dominant, no permetrà a Catalunya seguir el seu camí històric per la via pacífica, fins que circumstàncies naturals en política obrin possibilitats de coexistència i el retorn a la democràcia compartida en la gran Europa dels pobles garant dels drets de les minoríes nacionals com és el cas del poble català.