Que se piren!

Dins de la campanya d'intoxicació informativa que segueixen els mitjans de comunicació espanyols,  em va passar desapercebuda una situació  exhibida per antena 3 en un reportatge fet a Barcelona sobre el tema de les banderes i els veïns dels edificis. Unes senyores que eren al balcó d'un pis darrera una bandera espanyola ben visible des del carrer, deien: "Esto es Espanya i si no les gusta que se piren". Erem a Barcelona i les senyores que viuen a Barcelona es referien als catalans que volen ser catalans i deixar de ser espanyols. No havia vist res tant sorprenent des de feia temps. Espanyols foragitantnos a casa nostra. Les senyores van acabar reconeixent que els seus fills són independentistes. Però això no les feia canviar el seu punt de vista. Estaven contra la independència. S'havien cregut que els nacionalistes catalans eren deixebles dels nacionalismes que van rear Europa amb sang a principis el segle XX. Però pensar això no impideix   passejar una bandera espanyola i veu que interessi a fer-ne ostentació com a resposta a les catalanes. Són gent que no volen dialogar ni parlar del què ni del per què. No els interessa la història de Catalunya , com tampoc es veu que interessi al polemista Fernando Sabater que parla del "lado diabòlico", doncs a Catalunya no es discrimina ningú. Llavors  per què parlen ara de boicot als productes catalans i de que la família Tous netegi el Patronat de la seva fundació de elements com Pilar Rahola o la esposa de l'ex president Artur Mas? Per què van facilitar des del Govern d'Espanya amb un decret d'urgència el trasllat de seus socials d'empreses  catalanes fora de Catalunya en saber-se que la Repúbluica catalana estava a punt de nèixer? . Quina campanya és aquesta que declara Barcelona com una marca morta? Savater diu que la democràcia ens va alliberar dels condicionaments imposats per la història, ningú ens pot prendre el dret a decidir junt amb els demés i no existeix una identitat decretada pel naixement. Nega el dret a l'educació en la discrepància als que han de viure junts i sota una llei comuna, per què, junt amb l'educació hostil,  és la base del separatisme. Nega també Savater que el separatisme català sigui l'essència de les virtuts republicanes, tot i que reconeix que no ens agrada l'Estat. Reconeix Savater que l'objectiu del "café para todos" fou diluir les pretensions nacionalistes. Compara el nacionalisme amb el localisme. Considera que les diferències dels catalans o son inventades o són exagerades i que no existeixen com determinacions polìtiques fonamentals. Dona per fet que hem d'acceptar una llei comuna per a tots. compartir units per poder expressar les nostres diferències, doncs els estatuts d'autonomia nó reconeixen ciutadans diferents, sino llocs diversos exclusivament per l'empadronament. Dona per bo que el Tribunal Constitucional rectifiqués el nostre Estatut votat en referèndum, al igual que se li sotmeten les demés lleis. No es tracte d'acomodar la llei al desvariejament  independentista.  Voler ignorar la realitat històrica catalana es concedir lloança a la manca de diàleg i de reconeixement del fet català, amb un dret natural, propi al seu desenvolupament com a poble. Savater ataca el desig d'independència com desestabilitzador i antidemocràtic, caciquil, retrògrada i antisocial. frustrant per una educació sectària. Jo només veig sectarisme i desestabilització en la negativa al diàleg i al reconeixement de que Espanya s'ha fet amb annexions forçades i a Catalunya se li va negar tot un 11 de setembre de 1714. Els que ara ens diuen als catalans que marxem de les nostres terres si no estem d'acord amb al poder de la democràcia formal imposada no podem menys que quedar-nos astorats. Ens treuen de casa nostra per què ens han  ocupat parlant un idioma diferent al català i fet seva la  nostra terra. No incorporen lo català ni s'integren en el nostra estil de vida, el catalan train of live. I això no és discriminar ni excloure ningú, evidentment que no pensi com aquestes senyores que  pengen la bandera espanyola al balcó de casa seva per marcar diferències identitàries excloents. Aquesta situació no la examina ni en parla el Sr. Savater en el seu pamflet agressiu contra lo català, continuació de l'anterior titolat "contra las pàtrias". De la negació  dels demés no se'n fa pàtria. No som els catalana  els que hem d'abandonar la nostra pàtria per què  uns quans no vulguin entendre ni comprendre el món català i visquin a casa nostra afirmant la seva espanyolitat que vol dir  viure d'esquena a la realitat social, política, cultural i econòmica del país que els ha acollit. Amb la diàspora dels jueus ja n'hi va haver prou. O és que a Espanya ser anti jueu és també ser anti català? No és això una greu esclerosi del pensament?