Hola República Catalana

Hi ha un món que emergeix que obliga a  posar en marxa polítques  i accions socials per fer front a les urgències  que es produeixen en el món actual i  preparar una nova manera de viure, les millores socials necessàries, el canvi de la forma de fer política, la política constructiva del segle XXI.. El conservadurisme polític de les anomenades grans nacions,vinculat als grans interessos industrials i financers, ha accelerat la destrucció climàtica, les diferències entre rics i pobres, i ha posat totes les trabes possibles també a l'emergència d'una nova esquerra garant de les diversitats nacionals i el respecte a les minories socials. A Espanya el President del Govern espanyol exhibeix fermesa davant el Govern de Catalunya. Parlant de les virtud espanyoles que no tenen cap reflex a Catalunya, es pensa que ja  ha dit el que calia. Per què l'important per el Rei i el Govern central, és exigir als catalans el respecte a la llei feta a Espanya per la majoria conservadora per que Catalunya no se'ls pugui escapar,  recentralitzadora i disposada a destruir Catalunya com a poble, per molt dura que sigui amb Catalunya, perquè entenen a Madrid que és una exigència democràtica.  Això mateix va dir el Rei al llavors President Mas el 24 de Juliol de 2015, donant per bo l'absolutisme que exhibia Rajoy. Tenien ja previst posar en marxa recursos al TC per parar Catalunya, com havien fet retallant l'Estatut i paralitzant amb recursos la legislació aprovada pel Parlament de Catalunya. Sempre han tingut en ment els jutjats i l'article 155 de la Constitució., Però era més senzill i menys complicat  dir que el Govern català  viola les lleis, obrfir procediments judicials, amb raó o sense,  i posar-se medalles davant els espanyols perquè el Govern són els bons i els catalans rebels els dolents, és a dir els delinqüents. El primer, el President Puigdemont. No volen veure que  a Catalunya hi ha una ample majoria parlamentària i ciutadana partidaria de fer pacífica i democràticament el necessari,  amb llibertat per a tothom,  per poder establir una República Catalana independent, democràtica i de drets socials. Aquest 11 de setembre, tractat des de el que ja se'n diu la caverna com "diada de agitación", "impulsan la consulta il·legal", " diada de la desobediència", "el dia que Catalunya perdió su bandera".  I el diari El Mundo, com a resposta provocativa a la concentració de un  milió de persones ahir a Barcelona, arriba a dir que el 60% dels espanyols exigeixen impedir el referèndum. Sembla que ens diguin que ens enviaran la división azul porque el enemigo está en el Este i quiere poner "urnas para votar". Si fan cas del que els diuen amagant la veritat catalana, doncs m'ho podria arribar a creure. Però perquè no volen que fem debat a tota España del que és el govern espanyol i de quina és la realitat catalana i el per quèn de les coses?  Amb aquests criteris ja no faria falta fer eleccions, La democràcia dirigida per enquestes possiblement de conveniència. Això que fan no més democràcia i és més propi d'una política regressiva.  I ara no se'ls acudeix altra cosa que prohibir al director de TV3  emetre publicitat i informacions d'actes pel referèndum.  No han dubtat en atacar també la llibertat d'expressió, dret reconegut internacionalment com a dret humà.  Aquesta és la seva democràcia, ni la nostra, ni la que volem pel futur republicà de Catalunya. Espanya sap que en dret internacional estan obligats a no impedir el referèndum. La independència possible de Catalunya no divideix res a nivell humà. Tothom segirà treballant i creant riquesa. La convivència entre la gent que viu i treballa a Catalunya, se senti o no catalana, seguirà igual. A no tenim cap interés en trencar la convivència de catalab+ns i espanyols, però si volem governar-nos  sense interferències  polítiques ni judicials, i disposar dels nostres  mitjans fiscals propis per satisfer les necessitats dels serveis públics, infraestructures, projecció internacional  i manteniment de la llengua i cultura catalanes. Els periodistes estrangers que han seguit la diada, com també diputats d'altres paisos presenta a Barcelona el dia 11 de Setembre, no entenen ni poden entendre com a demòcrates que Espanya no vulgui permetre el referèndum català. No cal cridar a cap insubmissió, només demanar la pràctica d'un acte reconegut per les Nacions Unides en Tractats i Resolucions de l'Assembla General. Però dir això a Espanya sona a colpista, a anrtidemòcrata i a totalitari rupturista. És la primera vegada que veig com en política es canvien les paraules i el sentit de les coses, per insultar amb és comoditat. Per+ò sio els diem que Catalunya és l'iceberg que pot fer fracassar el gran transatlàntic espanyol, llavorsd que no ens vinguin dient que els insultem. Aquestes expressions són innecessàries per amagar que Espanya és ara una democràcia fallida. El camí català passa ara per l'1 d'Octubre per demostrar que l'independentisme és majoria absoluta a Catalunya.  Trenquem amb l'herència franquista perquè no podem viure del passat ni en el passat ara que ja sabem que l'estat de dret no es fiable si és construït per interessos que no admeten el debat real que ha proposat Catalunya amb constants ofertes de diàleg. És mal catal,à el que per interessos propis s'oposa al referèndum, per por de perdre "prebendas de ll'Estat".  La por s'ha de deixar al dipòsit de deixalles i  dir ben alt: "No tenim por". El futur  no és pels covards ni pels traidors a la pàtria catalana. Construïm més democràcia, construïm la nova Catalunya en pau i llibertat.