a propòsit de Montesquieu

La Vanguàrdia publicava dimecres 30 d'agost l'editorial del director Marius Carol amb el títol "repassant a Montesquieu", que m'a fet pensar que Montesquieu, parlant de la democràcia, no es va quedar en la divisió de poders, sinó que també va parlar de les formes de govern, els principis que se'n deriven,  i de les lleis segons els governs i les relacions de les lleis amb les coses sobre les que estatueixen. Els estats democràtics no exactament  son resultat de la divisió de poders. Segons Montesquieu, Llibre II, si el poble sencer és, en la República, propietari del poder sobirà, estariem davant una democràcia; si el poder sobirà estàen mans d'una part del poble, es tracta d'una aristocràcia. Els partits que no responen als interessos i voluntat del poble són una aristocràcia, avui minoria pàrlamentària, que pot arribar a ser limitadora de drets i no deixar fer al poble allò que pot fer bé.. Són doncs fonamentals en les democràcies les lleis que estableixen el dret al vot, donant solució a les preguntes de com, per qui i sobre què, si bé pot elegir el poble aquells als que vol confiar part de la seva autoritat i també decidir quines lleis vol. Les Nacions Unides han parlat del sufragi universal, lliure per resoldre qüestions que afecten a la gestió dels assumptes públics. També cal recordar que les democràcies depenen de la manera de fer les lleis i  regular  l'organització social. El poder excessiu però, segons Montesquieu, es propi de les dictadures. Les llibertats  polítiques cal tractar-les en relació  amb el ciutadà, doncs aquesta es basa en  la distribució dels tres poders. Poden haver-hi ciutadans no lliures sota una Constitució lliure de dret, però no de fet.  No són les lleis fonamentals les que donen origen a la llibertat que pot existir en base als costums  i exemples rebuts i certes lleis civils. Els pobles no neixen a cada Constitució o forma de govern. Existeix una tradició i uns coneixements conformes amb la democràcia o no. Montesquieu critica a més en el seu " esperit de les lleis"  l'ambició de conquesta de les terres d'altres pobles, com va fer Espanya amb la descoberta d'Amèrica, però no fou per comerciar en condicions avantatjoses, sinó per enriquir el tresor de l'Imperi  i  imposar-hi l'obediència de la Corona ocupant, com va passar amb Carles V que no va respectar el dret natural dels pobles ocupats a la seva llibertat. No s'han trobat lleis que disposin l'abrogació expressa dels privilegis de les noves èlits,c om l'aforament, com els títols nobiliaris, com la limitació de mandats, com la selecció recomanada_per ocupar càrrecs  de responsabilitat d'empreses públiques que no beneficien als treballadors mal pagats, amb contractes  temporals i amb horaris  carregats, per què qui s'ha d'endur els guanys és la casta o aristocràcia directiva que destrueix la democràcia i l'organització social, aprofitant-se del control de la sobirania del poble, situació que impideix fomentar la natalitat i augmentaer la població a Espanya i a Europa.  La pobresa no està en no tenir bens, està en no tenir treball, formació i cultura que és la polìtica que ha convingut imposar a l'aristocàcia que ens governa. D'aquesta manera  disposem de lleis  de tot ordre, de dret natural, de dret polític, de dret de gents avui dret internacional,   de dret civil, com explica Montesquieu en el llibre XXVI, considerant que leslleis humanes estan sotmeses a tots els accidents que puguin produir-se, les avui anomenades circomstàncies socials  i a variar a mida que canvien els criteris i voluntat dels ciutadans. Quan la llei no és més que la voluntat del sobirà  per sotmetre al poble s'organitzen tibunalks humans sanguinaris regulats per criteris de tribunals que corresponen al més enllà, com va ser la Inquisició  que es va dedicar a la forja de traidors i delators, aprofitats i gent disposada a destruir  com va passar amb l'expulsió dels jueus, no extranyin les fatues i les crides a la guerra Santa contra la nostra civilització que només sap imposar vassallatge i controlar les finances i la producció. Globalitat sense sentit social que deixen per la Creu Roja, Metges sense fronteres, ACNUR i UNICEF. Encara som en temps de decidir quina reconstucció social després de la darrera crisi que encara no ha acabat com tothom reconeix. L'Estat  espanyol ha de decidir també si, com sembla, pretèn governar  impulsat per les lleis  amb lectura restrictiva o per l'opinió pública i per el principi democràtic.