apocalipsi i catarsi hispànica

LLegir avui a les portades dels diaris de Madrid que  els sobiranistes han boicotejat i sabotejat la manifestació i la presència del rei i del govern espanyol, em sembla trobar-se amb la proclamació de la mentida més grollera i  gruixuda  de la premsa espanyola.  Dissabte 26 d'agost anavem els ciutadans de Barcelona i molts que havien vingut a acompanyar-nos   a una manifestació contra l'odi, la islamofòbia i el terrorisme convocada als jardinets del Passseig de Gràcia.  La Guàrdia Urbana ha calculat la presència de mig milió de persones. Tenen raó, encara que sembla que hi havia molta més gent. Havien anunciat la seva presència el Govern d'Espanya en ple, alguns Presidents de Comunitats Autònomes, polítics de partits estatals i el Rei d'Espanya. Ningú pensava en portar banderes. Era una manifestació contra tota violència i per la llibertat. Dissabte pel matí, però va començar a circular informació de que gent del PP es presentaria a la manifestació amb banderes espanyoles i en Jordi Sánchez d'ANC va disparar les alertes dient-nos que portessim banderers amb un crespó negre. És evident que si no haguessin apregut senyeres i estelades, només s'haurien vist banderes espanyoles i pancartes i senyeres, però no per per facilitar la feina de photoshop de les  televisions espanyoles. Algunes  persones van aparèixeren els llocs de concentració portant, a més de banderes espanyoles,  un parell de pancartes  dient que Espanya está contra el terrorisme  donant,  gràcies a Sa Majestat, missatge difícil d'entendre per què el Rei no va intervenir en res. Però ha sortit a l'Hola, a les teles i portades de diaris. Es van situar aquests, uns al darrera de la concentració, com tancant-la, darrera dels ecuatorians i els bolivians que també venien amb la seva bandera. Lapancarta eraalta i volien que es veiés el més possible.Situada molt a prop del càmara de Tele Madrid. No crec que fos casualitat. Al davant de l 'obelisc de la Plaça Cinc d'Oros oferien banderes espanyoles plastificades. Però la gent les rebutjava.Més d'una va anar a parar a la paperera.  Haviem pensat molts catalans anar a la manifestació sense banderes. No era una manifestació per  assenyalar presència i  identitats, com també feien gent musulmana, els bolivians, els ecuatorians i els gitans. Només voliem un crit igual per a tots: "no tenim por".  Però la gent,  no uns quans que Rivera qualificava de maleducats,  va reaccionar davant el muntatge oficial que no es resignava a perdre protagonisme en favor del poble, i des de parlar de pau, llibertat i solidaritat, a reclamar a "Mariano" i "Felipe" per la venda d'armes a països àrabs que financien el terrorisme, i la bronca i xiulada de rigor per una monarquia i un President de govern que no casen amb la Catalunya republicana,  per molt que s'esforci el seu entorn a crear-lis una imatge idílica a l'escenari en el que aparexien, no als jardinets de Gràcia sinó al davant de tot, a la Gran Via de les Corts Catalanes. El Rei va aparèixer el darrer en un cotxe de la Casa Reial. Podia haver arribat els darrers metres en un taxi, amb un marroquí com xòfer. Hauria sigut molt més ben vist i més televisiu de cara a la opinió pública espanyola.  Però no hi van pensar per raons de seguretat segurament. La bronca general a l'arribada de les autoritats espanyoles fou autèntica i no cosa de quatre mal educats. Els de darrera de la manifestació, a dalt de tot del Passeig de Gràcia no sabiem quan, com i per on arribarien "les autoritats" finalment, encara que es deia que pèr la Gran Via. Però quan els del davant xiulaven i escridassaven Rajoy i el Rei d'Espanya, al darrera no els sentíem. No hi havia coordinació per això, senzillament l'escridassada i la xiulada no van ser generals. Els mitjans de Madrid, segurament poc versats en la música de Pau Casals i el significat de la seva música,  van traduir la cançó dels ocells per "la canción de los pájaros", en lloc de respectar el seu titol original, a més de confondre amb aplaudiments al Rei el dir "no tinc por" de amb la veu i amb só  dels presents que repetien a cada espài de silenci amb les mans el so del "no tinc por". L'acte fou d'apocalipsi, no entesa com catàstrofe, però si com revelació de les tribulacions que suportem els catalans per poder viure aviat la victòria de la independència,  La catarsi que volem és la de la purificació de les institucions   que ens volen treure tota esperança. Encara que Rajoy segueixi negant avui mateixen un acte a Galicia que poguem celebrar el referèndum, i també deixa Mossos desconectats de Interpol,amb una intenció que amaga dir, Ahir  polítics espanyols conxorxats amb el no al referèndum català, Govern i Sa Majestat van poder sentir i viure el bram del poble. La marea blava que va denunciar lahipocresia de polítics i monarques, segons titular de El Punt, estava anunciada i "les autoritats espanyoles" ho sabien. Per tant no els venia de sorpresai sabien el que passaria.També sabien que  ens volien enganyar amb el tema de no dur banderes per facilitar les manipulacions informatives,sobretot de les televisions  espanyoles. M'han explicat que en Rodríguez Zapatero estava desencaixat, el Rei molt seriós i pot ser molest amb la gent de la Moncloa. Pensar que la gent callaria i es dedicaria a resar el rosari tenint davant un Govern que ens nega el pa i la sal i especula amb la nostra seguretat, doncs és una mica ingenu. O ho han d'utilitzar per dir el que diuen: que hem "sabotejat la manifestació".Però la Castellana seguia buida ahir dissabte, la gent a les platges a Andalusia i el Llevant.Només els catalans defensen realment Catalunya i sacrifiquen un dissabte d'estiu per fer sentir la seva veu. O no cal que entrem ara en les coses que es diuen de xivatades als terroristes i informacions de Celnex amagades a Mossos per els serveis centrals d'intel·ligència i policials, per què i amb quina finalitat? La catarsi és necessària a Espanya i el seu govern central i moltes institucions per evitar més catàstrofes i tragèdies. Qui venia a donar-se imatge, aprofitar-se i treure profit de la Manifestació per la pau i la llibertat, buscant un bany de masses, en va sortir trasquilat com dirien els pagesos de LLeida i l'Aragó català als que s'obliga a llençar la fruita dolça. Ha sigut el veterà periodista Enric Juliana, qui avui publica a La Vanguardia un comentari força interesdaant en elseu "cuadern de Madrid", assenyala  la situació de tensió i i discòrdia, també la acritud contra Catalunya, la manca d'espai pel pactisme que el propi Rajoy sap és un error. Tot i així no ha trigat ni 24 horesen tornar a l'atac contra el Referèndum i Puigdemont. Vol dir això que la maquinària política pre repressiva continua funcionant. Llavors per què va venir a Barcelona      tapant-se les orelles si ens pensava enviar aquest missatge comminatori des de Galicia per dissimular que ha rebut a Barceloona un torpede en plena linea de flotació i fuig de la catarsi polìtica a Espanya.