Omella perd ovelles

Ahir pel matí es va celebrar a la Basílica de la Sagrada Família, dedicada a la pau, una missa presidida pel Cardenal Omella, Arquebisbe de Barcelona, amb presència deles autoritats espanyoles, catalanes, el President de Portugal i altres dignataris estrangers com el President dela República de Portugal i el seu Primer Ministre. Sense criticar la iniciativa, donat que entre els morts i ferits per l'Atemptat de Barcelona hi havia gent de diverses religions hauria sigut més ben acollida  una cerimònia ecumènica. Lamentablement, en lloc de fer el Cardenal un acte religiós de consol i crida a la  fraternitat entre religions, ha parlat primer d'unitat i evitar la divisió, davant  del Rei, el President del Govern espanyol i el President de la Generalitat. Semblava que el Cardenal dictava una Sentència en lloc de fer una homilia. Omella va dir això sabent que no existeix la fraternitat ni la concòrdia que promouria el diàleg entre els dos governs, amb procediments judicials que  no s'aturen. Esperavem alguns que parlés de la importància de practicar la germanor i l'entesa entre les diferentes persones que composen la nostra societat,paraules de consol i amor entre persones. Tampoc sembla li ha interessat el diàleg inter-religiós.  Esperavem que demanes la desaparició de les fronteres socials entre comunitats oposades religiosamernt i aïllades de la vida social occidental. Però tant sols va parlar d'unió per ser forts,i jo pregunto en què, doncs els temps de les croades ja no existeixen, tot i que la cristiandat també es va dividir quan Lutero va denunciar el que era i que hi havia darrera el Vaticà. No es tractava de presentar en una cerimònia de condol i consol religiós per a tots, una església intervenint amb un discurs polític impossible per la actitud hispànica envers Catalunya, que es nega al diàleg sobre la gran demanda catalana. Com diu La Vanguàrdia, la homilia tenia una càrrega polìtica indubtable. El Cardenal em perdoni.Però es va equivocar en pensar que podia comprometre alguna cosa. La Sagrada família,la missa pels assassinats a Barcelona i Cambrils en nom de la tirania, la intolerància i la barbàrie, no era lloc ni moment de parlar  amb missatge polític, fent injerència en els temes públics quan s'havia de parlar de "reparació", perdó religiós, convertir els cors de pedra en cors plens de fraternitat,misericòrdia i pau, com deia el Papa Francesc en el seu missatge. No va parlar d'evitar la islamofòbia, de no tenir pensaments de ruptura amb la gen islàmica que es recull en la seva pròpia comunitat, de la necessària tasca social educativa, mostrar els beneficis d'una societat lliure, en lloc d'humiliar-los, arraconar-los en la misèria i la desigualtat, i  donar empara amb el seu silenci a guerres il·legals i il·legítimes com la d'Irak 2003, de la que recorden l'atemptat  d'Atocha del 1005 produit per terroristes fanàtics com els de dijous passat a Barcelona i Cambrils. No hem sentit al'homilia cap paraula en el camí de la necessària conciliació social, només expressions amb afirmacions de dubtosa interpretació i objectiu, excepte la paraula del Papa Francesc. La unió passa per donar a la policia catalana tota la informació i mitjans que precisa per la seva tasca de protegir la seguretat pública, en lloc de marginar-la com a passat fins ara.D'aquesta unitat parlava Omella,o de la unitat de Catalunya amb Espanya? Perquè no ha dit que musulmans i creients, fidels, heretges i no creients poden caminar junts en una societat lliure, pacifica, oberta a la germanor. Ho va demostrar la ciutadania, i possiblement molts musulmans sense  dir-ho,  amb donacions de sang als hospitals, els taxistes, l'hosteleria, la ciutat sencera acollint i ajudant.amb generositat,laquw troibem a faltar en el Govern d'Espanya envers Catalunya. L'article signat pel President Rajoy que publica avui La Vanguàrdia, com un acte institucional, només es queda en demanar estar junts contra l'amenaça terrorista. Es tota Europa, Rússia inclosa, la que pateix el terrorisme de la gihad, perquè han fet global la seva guerra contra la civilització de les llibertats. Però no surt Rajoy del terrorisme com amenaça i no va a les causes.Catalunya no ha deixat de viure en llibertat i seguir amb la vida lúdica estival, malgrat es pensi Rajoy que encara l'hem de recuperar. El que passa és que volem la llibertat plena,i això ni ho admet ni ho vol entendre Rajoy.  Unitat en lalluita comuna novoldir submissió. S'ha fetun ús erquívoc de la paraula unitat a uns catalans molt sensibilitzats per l'actuació del Govern espanyol. ´És inacceptable que es vulgui  aprofitar els fets tràgics de l'atemptat gihaidista perintroduir un missatge de submissió de Catalunya a un Govern Central que ignorava la capacitat delesnostres institucions i serveis públics   de seguretat, sanitat i emergènciues socials.Catalunya ha donatla lliçó més gran de generositat.El Cardenal ho podia haver aprofitat per demanar a tots els ciutadans practicar la solidaritat i la generositat, sense distincions,ni discriminacions ni exclusions.Tots som germans,sigui qui sigui el Déu que estimem.Cal que no obliden que no és paraula de Déu servir-se de cap homilia per beneir la lluita de l'Estat central contra les esperances del poble català amb paraules d'interpretació amb equívocs,sigui quin sigui l'idioma en que es pronunciïn.Imenys ho havia de fer davant un Govern espanyol que havia vetat Mossos d'Esquadra, com informa el "diario público", perquè tinguessin accés a dades "vitals" per a la lluita antiterrorista,mentre el Ministre del'Interior deia  que a Espanya no hi haurien atemptats terroristes.A déu gràcies,el Cardenal Omella havia de saber que els diferents cossos policials es van coordinar al marge de les ordres del Govern espanyol o és que el Bisbat de Barcelona també viu en els llimbs de la veritat?.No va servir de res excloure el 2015 Mossos del Congrés d'Interpol celebrat a Barcelona que marcava la política policial antiterrorista, doncs Mossos en lloc van seguir fent la seva feina impecable,i ja hem vist el resultat que el Ministre Zoido i el President Rajoy no ha pogut fer més que agrair i reconèixer,desprès de quedar destapada la cortina de fum creada per Interior per desviar les culpes a Mossos que va fer creure el diari El Periòdico, quan la veritat era que tenien vetada tota informació a Mossos via CNI i CITCO Centre d'Inteligència contra el Terrorisme). Algú  per obtenir el perdó i reparar el dany fet a Catalunya, per redimir el seu pecat  d'excloure Mossos de la vida policial, hauria de presentar la dimissió. Un Govern espanyol descol·locat per la seva bogeria anticatalana i un Rei també descol·locat no van saber més que anar en ple dissabte a vistar ferits als hospitals,portar unes flors i fer.se la foto, segons els van organitzar els seus serveis de protocol.   Això no és mostra d'unitat, solidaritat, ni germanor,ni generositat. Només fou un acte oficial,com la missa de la Basílica de la Sagrada Família el diumenge 20 d'agost. No rectifiquen ni demanen perdó, Segueixen amb les espades alçades contra el Govern de Catalunya. Ja veurem on queda la coordinació necessària de totes les institucions espanyoles amb Catalunya, contra el terrorisme de la gihad. Ara és el poble qui ha de tornar a parlar, i ben aviat, els agradi o no. El Cardenal Omella ja ha consumit el seu torn amb una desafortunada intervenció, com deia "Església Plural" el mateix diumenge.  Va fer una hmilia servint-se de "paraules que semblaven extretes d'un discursde Rajoy" i que sabia que serien titular de diaris i utilitzades polìticament. Només cal veure avui dilluns La Vanguardia. Això,lamentablementho hem d'interporetar com que l'Arquebisbe encara no ha entès la societat catalana i ha desaprofitat el moment per expressar la fraternitat amb les altres religions, representabnts de les quals eren presents a la cerimònia. Ha deixat a l'aire la idea de la lluita per imposar la religió única i verdadera que no lliga en res amb la plural i oberta terra d'acollida catalana. L?Arquebisbe ha allunyat moltes ovelles del poble que hauria de servir. Que no oblidi el Cardenal Arquebisbe de Barcelona que els temps del Cardenal Gomà han quedat enrere en la història.