Política de llops o esclat social?

Quan pensavem que seria possible que els turistes gaudexin dels seus dies de vacances fent possible la convivència amb els que no fan festa per servir-los, com deia fa unes setmanes el Bisbe de Girona Mossén Francesc Pardo,en una "Carta als turistes", demanant-lis que no dificultin la convivència amb els altres ciutadans, esclata la protesta veïnal a Barcelona per la degradació social i la manca de respecte a  la ciutat. També ha esclatat, amb un greu conflicte laboral, la política abusiva de l'Estat als aeroports, la de les subcontractes i la precarietat laboral. Posar forces policials pel mig a fer la feina de treballadors subcontractats amb salaris insuficients no soluciona el conflicte, ans al contrari. La responsabilitat continua essent de l'Estat que ha ordenat aquesta intervenció,més ben dit ocupació, degut a la seva passivitat davant els problemes socials i la megalomania de voler dirigir-ho tot des de ens centralitzats, negant capacitat de gestió a la Generalitat de Catalunya i capacitat suficient a Mossos d'Esquadra, la genuïna policia catalana, per controlar la seguretat i el control de fronteres a l'aeroport.  L'esclat aeroportuari ha posat de relleu també que l'Estat destina més recursos i Eulen, la sub contractada, més personal a l'aeroport de Madrid.  Injustícia social i centralisme perjudicial al descobert.  A més segueix a la presó a l'espera de que es decideixi o no la seva extradició el periodista estranger Hamza Yalcin acusat d'haver insultat el President Erdogan de Turquia que el persegueix per suposat terrorisme per haver escrit un article d'opinió. Amb el darrer canvi constitucional i l'acció de govern,arbitrària tendent a destruir els mitjans de comunicació contraris o simplement liberals, no hi ha cap dubte que Turtquia és ara un estat autoritari i el President un dictador modern.Turquia, però es membre de  la Convenció Europea dels Drets del'Home i del ciutadà que reconeix el dret a la llibertat d'expressió i ja ha rebut varies condemnes pel Tribunal Europeu de Drets Humans. Una vegada més l'Estat espanyol està contra les cordes i se li demana que no sigui còmplice d'una dictadura com ja ho va ser amb Guinea Equatorial. El que demana Turquia  a la Justícia espanyola  va contra el mínim ordre públic democràtic. No pot Espanya, excepte que trenqui amb el dret comunitari, els valors democràtics i la tolerància,  juntar-se amb la repressió de la democràcia, acordant l'extradició a Turquia de Hamza Yacil. El Govern d' Espanya, digui elque digui  amb discursos patètics, ha creat un país pobre i vuolnerable.Més del 40% de la població no pot fer vacances mentre  descobrim un Ministre d'Assumpres Exteriors de Vacances amb tota la família a l'Ambaixada de l'Equador, sense que trascendeixi qui paga aquesta despesa i els viatges. On són els demés i què fan durant les seves vacances  els Ministres que, per protegir interessos aliens de propers polìtics, són incapacos de defensar els drets dels treballadors a una remuneració justa i a una vida laboral digna? Faran el mateix si se'ls revelen els treballadors  dels aeroports de Madrid, Santiago i Palma? Assunirà la infravalorada Guàrdia Civil que la seva feina ja no es protegir la llei i perseguir delinqüents, sinó que ara han de  fer la feina de treballadors mal pagats  per subsidiaries de l'Estat que reclamen pels seus drets? L'espectacle internacional de l'Espanya eterna retratada per Alex de la Iglésia, Ramón Sender i Berlanga està doncs servit.