revolució inversa

L'ideal històric de la unitat dels pobles sota un mateix poder polític ha fracassat a Espanya com va fracassar a Europa la idea de comunitat de pobles cristians sota un mateix emperador i una sola església. La vella unitat cristiana no trencava els fets nacionals que empenyia cap a la subordinació a l'ordre espiritual fins que aquesta finalitat imperial es va disoldre per donar pas a l'heretgia de Maquiavel i a l'absolutisme. Ben aviat va néixer una filosofia de la llibertat que comença un procés de transformació encara vigent avui. Es van produir reaccions antiliberals amb les explosions revolucionàries que la realitat històrica també ha demostrat no ser durables. Uns i altres processos s'han preocupat de convertir en anònima la comunitat social, creant l'absolutisme d'estat. I contra l'absolutisme s'aixeca l'ideal d'una nova civilització basada en el pluralisme i el diàleg social,sense sacrificar les nacionalitats.Tant sols s'ha de comprendre que la comunitat no és   un concepte d'individus agrupats sotmesos al poder de l,'estat, sinó que es composa d'una societat plural, lingüística i culturalment, d'un pluralisme econòmic i d'un pluralisme jurídic superador del centralisme totalitari de l'estat. Hem d'anar cap una societat lliure que garanteixi la llibertat a l'heretge i practiqui la tolerància. La manera dictatorial de regular les llibertats,entre les que es troba la llibertat d'expressió no correspon a les exigencies del respecte als drets de la persona i a la seva dignitat. doncs la regulació externa a la persona i les seves opinions no pot disminuir el dret a la llibertat. Cal recordar que existeix una moral que impideix que una persona   consideri acceptable fer el mal   i aprofitar-se dels demés. Per això sorprèn a aquestes alçades que els partidaris del vell ideal històric  d'unitats imposades parlin de revolució quan la seva polìtican deriva en la precarietat, la intolerància, i el déficit democràtic. No hi han hagut més revolucions que les que han  desenvolupat les llibertats,com l'americana de 1787  i la francesa de 1791.  Les temptatives d'alliberament social de l'esclavatge i la dominació econòmica han sigut temporals, com també les demostracions de supèrbia i noves temptatives de totalitarisme polític. Per això són inviables les revolucions inverses, malgrat que els conservadors espanyols ara se'n proclamin partidaris lloant la seva excel·lencia com altres que no creuen en la democràcia, però se'n beneficien, prediquen  la falsa grandesa del dictador desaparegut el 1975.