Sant Tornem-hi

Avui és Sant Félix i els castellers de Vilafranca del Penedés  aixequen castells humans per celebrar aquesta diada. La política catalana també vol aixecar el seu castell, el d'una República social, però de pedra picada, per garantir als ciutadans de Catalunya un principi ordinador de les seves activitats, per possibilitar el complimenrt de les finalitats socials de les institucions públiques i els drets fonamentals reconeguts  a les persones. En els nostres  darrers dies s'han tornat a despertar els antagonismes que, impulsats des de les instàncies espanyoles,  divideixen la societat, enfronten els pobles i poden fer impossible el funcionament normal de la vida social a Catalunya. L'Estat i el Govern espanyol han perdut a Catalunya legitimitat per assegurar el bé comú. Les editorials dels diaris impresos a Madrid, les tertúlies televisives, certs programes de radio ens deixen caure una i altra vegada que Catalunya viu políticament en la il·legalitat fent lleis inconstitucionals. Justifiquen el poder, la facultat de fer i imposar lleis espanyoles a conveniència per els seus objectius de frenar les ambicions catalanes, la força, però no l'autoritat moral davant d'aquest dret davant els catalans. Som de nou davant una mena de Sant Tornem-hi a  poques setmanes de la celebració del projectat referèndum d'autodeterminació que no pretèn ser una patotxada ni una manifestació o movilització reivindicativa popular com fou el 9N.  És tracta d'aclarir si volem o no ser un Estat amb ple dret d'autogovern. Coneixem i ha sigut publicat el text de la llei del Referèndum per l'autodeterminació del poble català. L'articulat no diu res que no sigui, doncs s'ajusta als principis de la Carta de les Nacions Unides.La ONU estàper l'Estat de Dret com a mitjà per arribar a un món just, segur i pacífic,afirmant amb el principi de bona fe els principis de la justícia i del dret internacional per resoldre les controversies  entre pobles. Son moltes les vegades que les Nacions Unides s'han preonunciat per fomentar  entre el jovent els ideals de pau, tolerància, respecte mutu, amistat i comprensió entre els pobles. Ens ho recorda com un dels propòsits de la Carta Fundacionalde 1945, una Resolució  de l'Assemblea General de 18 desembre 1960 demanant promoure l'intercanvi de idees i opinions entre els joves.  Els que governen a Espanya imolts periodistes afins que foren joves aquells anys 60, gent que ara son grans, sembla que  no estan per la tolerància, la comprensió, el diàleg. Només cal obrir dia adia els diaris espanyols i llegir els editorials i alguns articles, per veure que s'ha extès una concepció elitista del poder i de la creació i administració de la llei. El poble ha perdut el dret a decidir quin sistema, quina organització social, quin tracte de l'Estat. Sembla que a Espanya encara siguem sota el model de Weimar dels anys 20. l'Estat de l'individualisme liberal  amb una disfressa d'Estat social que el dret positiu s'encarrega de fer desaparèixer, fins que l'Estat és superat per les circumstàncies i el malestar general. Poder o no poder, com deia Tierno Galvan, defineix a l'instant ser pobre o ser ric, gaudir o no de l'humanisme que és normalment la realitat amb la que es troba el poble treballador. Construir política sobre pedra capicada no és treballar en l'ambigüitat, sinó sortir de la incoherència de les lleis del no- estat de dret que definia Quim Domingo en un article a El Punt el propassat 31 de juliol, recordant la queixa pública de l'expresident Artur Mas davant l'apertura d'un nou expedient amb finalitats recaptatòries  per les despeses del 9 N per part del Tribunal de Comptes que dirigeix una exministra del govern Aznar, tornant  sobre uns fets jutjats i arxivats. És la repressió confiscatòria com advertiment de mals. I en aquesta situació ens parlen d'esperit democràtic i de Montesquieu que no parlava de confiscar bens ni de repressió contra els que opinen diferent. Donen per fet que el govern català no fa cas de la meitat dels catalans que no secunden la seva política, segons entenia avui La Vanguàrdia. Però aquestes editorials i altres treballs negatius contra el govern català personalitzat en el President Puigdemont, que es poden llegir als diaris espanyols no impideixen considerar que era possible una altra interpretació de la Constitució espanyola, segons deia l'editorial del diari Ara del 7 d'agost. El Govern espanyol no és actor únic, doncs s'ha servit delTribunal Constitucional que, fent laseva feina,  interpreta i aplica restrictivament la Constitució. Tampoc ha facilitat el Tribunal una aplicació oberta i lligada amb el principi democràtic, tancant totes les portes al'entesa, fent d'ariet del govern del PP que li ha passat, amb la llei feta a mida, les responsabilitats tècniques de protegir el conservadurisme i el centralisme, després de la reforma de 2015, per allò de "la ley és la ley",malgrat les contradiccions que hem anat veient en la gestió deldret a decidir, posant fre a les aspiracions catalanes. Aviat veurem nous Sants a l'església catalanista. Al menys ja tenim previstos Santa Forcadell, Sant Puigdemont i Sant Junqueras. El martiri de la festa de Sant Tornem-hi no té res a veure amb l'aquelarre de Cervera. Però si molt amb la urgència de completar la democràcia més enllà d'unes eleccions.No ha d'extranyar que molts vulguin a Catalunya una República democràtica per establir una societat d'iguals i recobrar el benestar perdut amb les reformes laborals del PP.