la llei no escrita i la mentida política

Com deia Rousseau, existeix una llei no escrita, la opinió pública que ens obliga a tots. És veritat que les decisions polítiques perden virtualitat si van contra la opinió pública, que és el que li està passant, sense retorn, a l'Estat espanyol a Catalunya, intentant mantenir la societat de la por i la desconfiança de la població envers les institucions catalanes, sobretot dels immigrants  de la post guerra, procedents d'altres territoris i regions d'Espanya. L'especulació dels sentiments i lligams familiars també ha entrat a l'escenari polític per dinamitar la lluita democràtica i el pacte social català. No veuen que no fan un ús racional de  l'estat  de  dret. No veuen que només aquesta pràctica, com diria el professor de sociologia de la UAB, Jordi Berrio, garanteix l'existència del dret i la consegüent administració de justícia. El ciiutadà ha de tenir la capacitat depoder fer conèixer la seva opinió sobre les accions que consideri com a injustes. No és la informació filtrada i marcada pels interessos privats ni la mediatitzada per l'Estat la que permet crear una opinió pública sana  i donar més força a la democràcia. Situar la llibertat a l'Estat  és posar en contradicció la voluntat popular i la llei feta pel poder. La llei així feta no serà llibertat ni l'eina promotora de la igualtat necessària per institucionalitzar els drets socials. Només als estats autoritaris i  democràtics deficients com Espanya, és possible la manipulació de la veritat, sense dret a la discussió,  i crear una falsa opinió pública. En aquests estats es considera admissible manipular l'opinió pública igual que la llei. La ètica polìtica,  en un i en altre cas, també la defineixen l'Estat i les oligarquies dominants. Ara convé als titulars del poder central a Espanya promoure la societat de la por a Catalunya. Saben que no els serà possible.Catalunya "no té por" a res. l'Estat no proporciona ni ofereix avui garantia de res a Catalunya. El sol fet de no voler conectar el Govern espanyol Mossos amb Europol és un fet  definitori definitiu del que persegueix el poder central  i la monarquia amb la seva presència a Catalunya,  que no és altra cosa que afermar la seva situació hegemònica de poder, encara que el poble vulgui llibertat i república. Durant anys han fet política de balcó am,b un règim polític caciquil i caduc. Han perdut la neutralitat  informativa molts mitjans deutors dels favors del poder, matantt la anomenada tradicionalment premsa lliure. Sobra la tutela dels poders públics que  encara somien amb la censura ideològica. Aquest somni ha fet reduir els tiratges als diaris. La gent no llegeix diaris que, practicament amb les mateixes portades, semblen redactats tots des de la mateixa font. Passa el mateix als telenotícies. S'hi diuen coses que, practicament venen de la mateixa font informativa, però mou la gent a canviar de canal  o prescindir del televisor. És lamentabl que els fets es valorin i s'ordenin segons convé. És el que ha passat amb les notícies sobre l'atemptat gihadista a Barcelona. I per dissabte 26 d'agost els caldrà imposar als mitjans "conxorxats", com a informació prioritària i propagandística per tota Espanya i l'estranger, la presència del Rei d'Espanya i del President del Govern espanyol a la manifestació del Passeig de Gràcia a Barcelona, quan la capçalera serà dels familiars de les víctimes, del poble, de serveis policials catalans, bombers, taxistes,sanitaris, gent. Una manifestació cridant tots "no tenim por".  És una manifestació contra l'odi,la islamofobia i la manipulació, la venda d'armes a qui vulnera els drets humans, contra el terrorisme. No aconseguiran dividir la societat catalana amb guerres de falses banderes, ni que ens fem enrere. Que no pretenguin ara canviar els mitjans el missatge del poble i crear més falses opinions per convertir l'acte en una aparició propagandística de la corona i mostra de falsa unitat oficial d'Espanya.  Quanta gent ha sortit al carrer a Madrid per solidaritzar-se amb Barcelona? No recorden, ni els convé recordar-ho, el més de un milió i mig de persones que van sortir al carrer a Barcelona solidaritzant-se amb les víctimes de l'atemptat terrorista islàmic de l'11 M 2004? No ens prenguin als catalans per una massa manipulable. Ja n'estem farts de tanta mentida. La gran pregunta l'està fent Josep Antich, director de El Nacional preguntant, perquè no s'ha respectat el dol dels catalans? Com diu Antich, callar és ser còmplice de la mentida, la difamació i la infàmia. Que no oblidin  aquests senyors i senyores que venen de Madrid, que la opinó pública és també una instància legitimadora de l'exercici del poder a la societat, tal com la defineix el professor Berrio.