cap una democràcia diferent

No sé com es deu sentir el Jutge de Castelló que va donar empara a l'Imam Abdelbaki es Saty del que s'havia decretat l'expulsió d'Espanya. Penso que els Jutges i els Fiscals no són de pedra i també tenen sentiments i acaben reconeixent encara que sigui en privat els seus errors.. El fet és que van deixar moure's lliurament per tot el territori, sense intercanvi d'informacions policials, un personatge sinistre que tenia la missió  d'adoctrinar com a suicides  fanàtics de la gihad,  canalla amb poca formació. L'objectiu era el d'organitzar un atemptat gihadista amb tres furgonetes bomba a Barcelona. El cas ara parcialment resolt policialment, permet ara, amb més tranquilitat, començar a examinar les polítiques judicials, els criteris d'expulsió d'estrangers del territori  i la rapidesa en fer-ho amb el mínim cost per l'Estat que és un desgast que beneficia els infractors És ara  moment per analitzar el per què dels vetos del Govern espanyol a Mossos per accedir a la informació antiterrorista més vital en un territori, com el català, amb més de cinc cents mil ciutadans marroquins de poca educació, amb feines penoses, amb presència gihadista i radical, la real manca de organització d'una cooperació policial professional a tot el territori de l'Estat, la reducció de mitjans amb la negativa d'Interior a ampliar la plantilla de Mossos  i  la retenció que està fent Hisenda dels diners que Mossos necessiten  Després del que ha passast i del que Mossos han resolt amb eficàcia i brillantor policial és injust que ara ens vinguin dient que la Policia Nacional o la Guàrdia Civil ho haurien fet millor que Mossos i que no era necessari disparar a matar a unes persones portadores d'una aparent armilla bomba. Però tot ens diu que hem d'anar cap una democràcia diferent. La solució als actes de violència no és  la "lluita policial antiterrorista". La persecució policial no condueix a la integració, sinó a més rebuig social i intolerància. La democràcia en lasocietat moderna, ha sigut entesa tradicionalent com una eina d'integració social i de participació política. L'horitzó és la direcció i la gestió dels assumptes públics i els bens de la col·lectivitat, practicant  el respecte a la llibertat,la igualtat, la justícia social, és a dir, a la dignitat de la persona. S'ha de dir ben fort, com em deia ahir tarda un amic, que en terrorisme no hi ha impunitat. La nostra societat conservadora ha activat elements irracionals per decantar la balança a favor de la por i l'incertesa. L'efecte casi l'han conseguit. Però tampoc les autoritats espanyoles van veure, com també deia un altre amic, que Catalunya presenta una llarga cultura de participació, comunicació conjunta que demostra la força d'aquest poble. Ara hem de plantejar una democràcia d'integració racional sense pinzellades de façana, amb el respecte a la mateixa llei per a tots,sense exclusions, feta per el poble o per els representants del poble en un Parlament democràtic. Cal acabar el amb el concepte, que ja va bé a la dreta espanyola, de comunitats  separades i aïllades unes de les altres i la lluita per l'hegemonia social. Cal estudiar i reflexionar sobre el per què no hem sigut capaços d'enfrontar-nos   a la difusió d'idees suïcides en territori català. La lluita policial antiterrorista que el Govern espanyol posa com prioritària, pensant en els temps d'ETA, cal repetir-ho, no és la solució com ja va demostrar l'atemptat d'Atocha del 2004. No ens hem plantejat les condicions i les exigències d'una democràcia per una nova societat, ben diferent a la que varem viure fins la mort del dictador. No hem pensat en les perspectives d'una nova societat i una nova democràcia que ha de ser compatible amb els canvis socials i tecnològics, una democràcia que no pot ser   destruïda per estèrils lluites religioses ni per traves al desenvolupament social de la ciutadania, uns nous homes i dones demòcrates conreant les llibertats i la igualtat. en lloc del culte a la eficàcia immediata, doncs no es poden crear institucions democràtiques sense polítics demòcrates. I aquesta és l'autèntica prioritat que eludeix posar en pràctica el govern espanyol, però no el govern català. És possible, i els fets ho demostren, fugir de la ceguesa política  arrelada en el determinisme emparat en les lleis restrictives, de la corrupció dels poders que impulsa la tirania, del cinisme i la indecència dels qui tracten els demòcrates com éssers utòpics, doncs és d'aquests demòcrates de qui depèn la nova societat,el desenvolupament d'una nova democràcia  socialment integradora sota una nova forma social i unes mateixes lleis  carregades d'equitat, i adequació social, sense prioritats  ni hegemonies de races, sexes, religions, interessos religiosos, situació laboral, idioma nadiu i formes culturals. La democràcia del futur que necessitem amb urgència amb visió republicana, no té res a veure amb el que representa actualment el Govern d'Espanya,