Insidies malsanes i irracionalitat

Era inimaginable que després de l'atemptat  es produís un procés de politització i raons entre administracions compromeses amb la protecció dela seguretat de la gent. També era impensable que el ministre espanyol de l'Interior anés corrents a Paris a reunir-se amb el seu homòleg francés, saludant davant els mitjans estrangers a membres de la Guàrdia Civil sense comptar amb la participació de experts de Mossos d'Esquadra, la policia que ha dut a terme la investigació pels atemptats de Barcelona i Cambrils. Impensable que s'acusi encarea a Mossos de no haver entrat abans a la torra destruida dimecres 16 d'agost per la nit, a Alcanar, per una explosió de gas. Ningú es pregunta per què els bombers no deixaven entrar ningú a la torre, ni a la policia, a cap policia, fins que no determinessin la seguretat per dur a terme qualsevol investigació. Però a algú cal buscar-li responsabilitats de qualsevol cosa què passa per què no volen reconèixer que tenien informació a Madrid i no van voler passar-la a Mossos. Ara és cosa de dir que la feina ha sigut aprofitada piliticament pels catalans per  dir que tenen capaxcitat d'Estat -ja ho han dit diaris estrangers com un fet indiscutible- i no necessiten Espanya per res. Gelosies, cabreig i revenja per manca de protagonisme? Sempre millor culpabilitzar els demés i no deixar traslluir que el govern d'Espanya no volia reconèixer la vàlua i professionalitat de Mossos. Les policies que protegeixen la seguretat dels ciutadans no poden anar a la grenya entre elles. Tampoc els Governs i els polítics, quan és prioritària davant els atacs terroristes la seguretat del poble al que han de servir tots plegats. Per no reconèixer coses i es perdi la informaciò, el Ministre que ha anat a Paris  ara nega que l'Alcalde Hans Bonte del poble belga de Vilvoorde hagi comunicat res a les autoritats espanyoles. Seria interessant mirar els registres telefònics per saber qui menteix. L'alcalde Bonte pot dir a quin numero va trucar i molt aviat sabriem amb qui va parlar i si el ministre espanyol va ser o no informat, per què ara ningú se'l creu.  El missatge dels suïcides era mort als creuats, odiosos, pecadors i corruptors. Pensaments de l'edat mitjana posats al dia. Però part de la comunitat musulmana espanyola es declara musulmana per damunt de tot. Alguns es creuen aquest missatge de lluita i assassinats massius. Avui ho hem vist en directe en el programa al Rojo Vivo de la Sexta amb un musulmà que contestava això al periodista  i amenaçava per televisió en agafar un camió per fer el mateix que els de Barcelona. La Policia espanyola  que trant esqueixa ara de la catalana i  ja hauria d'haver actuat i detenir immediatament el musulmà neogihadista entrevistat. Encara hi som a temps, per què aquesta gent embogida s'allunya de la societat i es creixen  a  Espanya contra els no musulmans. La mostra la tenim   amb la rebel·lió ahir dels gihadistes que són a les  presons espanyoles que, envalentonats es van posar a atacar a la policia segons les informacions que circulaven.  Els moments són complicats per què som dins d'una guerra global que aprofita les baralles entre uns i altres,la manca d'organització, que es vulgui embrutar la feina de Mossos,  intoxicant els mitjans amb informacions tendencioses per ser mal interpretades. Aquest joc brut, turbi que ha començat  fora i impulsat fora de Catalunya, com el capellà que, a Madrid, diferenciava en la seva homilia de diumenge entre comunistes i derechas, demanant als fidels anar contra els comunistes,entre els que senyalava les Alcaldeses de Madrid i Barcelona, no té cap sentit. Tampoc  és comprensible que es vulgui involucrar el procés en la història.Es voldria enorgullir algú de que els plans dels terroristes haguessin sortit be i  volant la Sagrada Família fos ara la Basílica un solar? On volen anar amb tanta insidia i política irracional, presència de foto,angoixa de protagonisme que això si que és un pecat de supèrbia o una malaltia. Ara un eminent cervell de l'administrració central ha demananat rectificar la legislació sobre policies autonòmiques per sotmetre la catalana a la direcció de l'Estat. Reclamen centralisme al descobert. No s'amaguen. No creuen en la cooperaciói la feina ben fetas. Només els interessa    l'enfrontament i destruir l'enemic, que és Catalunya. Aquesta és la reacció i agraïment del'Estat a l'organització, preparació tècnica policial catalana, i civisme català, embrutar i desacreditar per donar vida i protagonisme a un govern de l'Estat que no mira ni fa res per Catalunya excepte recaptar impostos. Però obliden amb la seva obssessió d'aturar el procés com sigui, que ara tenim un enemic sanguinari i irracional a casa   que ens acusa de creuats antimusulmans, compromet i rebaixa el valor de la marca Espanya, contra el que hem d'estar tots units al marge de les diferències polítiques en lloc de fabricar insidies i mentides. Aprenguin del President Puigdemont  que ha demostrat en tot moment una enteresa lloable, malgrat els cops de colsa rebuts. I encara hi ha qui s'atreveix a dir que a Catalunya no hi ha llibertat. Si algú ha fet plantejaments correctes i plausibles avui han sigut Marc Gafarot amb el seu article a l'Unilateral "Ordre i llibertat a Catalunya" i Francesc Serés amb l'article sobre "Operacions Catalunya" a El País. Com diu Serés,la vergonya històrica caurà sobre els que intentin atribuir a l'independentisme el que no li correspon. No cal dir noms. Els coneixem a tots. Cal dir, com en Serés que l'Estat fracassa estrepitosament: un ministre incompetent i un desembarcament propagandístic dela Corona, entre altres coses. Perquèamb la barbàrie hem demostrat a Catalunya, com diu en Gafarot, que som més forts i solidaris amb el món, malgrat els esquerps i exabruptes de qui ens voldria en el paper de menors d'edat.