lleis i limitacions a la llibertat

Quan alguns celebren el  500 aniversari del príncep de Maquiavelo, obliden que Montesquieu no va escriure per censurar el que ja estava establert en els diferents països. Volia que els homes es guaríssin dels prejudicis. Les lleis no són una fatalitat. Tenim costums i lleis fetes abans que les actuals, principis que estan per damunt de les lleis. Les lleis humanes no són equiparables a les físiques, doncs no són invariables. Seguint Montesquieu els homes a diferència també dels animals estan units pel coneixement. Existeixen lleis que donen origen a la llibertat, doncs la llibertat està en relació amb el ciutadà, i segions Montesquieu no s'ha d'estudiar la llibertat política tant sols en la seva relació amb la constitució. Pot succeïr que la constituciò sigui lliure i no ho sigui el ciutadà, o que el ciutadà sigui lliure i no ho sigui la constitució. El fet de ser lliure i el dret a la llibertat poden no coincidir. Quan parlem de les limitacions a la llibertat encara ens fixem en les lleis penals. La seguretat és la llei que gradua la llibertat. La seguretat és també un indicador electoral. Ja no es considera delicte d'alta traició fer prediccions sobre la mort d'un rei com passava en temps d'Enric VIII d'Anglaterra. En una democràcia no es prohibeixen els escrits satírics ni es persegueixen penalment els dibuixants satírics. És infàmia la acusacipò injusta que   Montesquieu ens recorda que ja fou coneguda en temps de l'Imperi Roma com també la vigilància de l'acusador injust per evitar el suborn dels jutges i dels testimonis. Cal no oblifar a més que els costums dels governants poden contribuir a la llibertat tant com les lleis, doncs els governs despòtics anularan les llibertats segons les seves ambicions i conveniències. Una de les coses que deia Maquiavelo en el seu Príncep dedicat a Lorenzo de Medicis és que els princeps savis i els estats ben ordenats van tenir sempre cura de no crear malcontentament entre els nobles i de tenir content el poble, doncs el princep ha d'evitar ser avorrit i despreciat i ha d'evitar també no deure el seu tro a l'exercit o al poble que és com juistificava Maquiavelo la monarquia hereditària. En el moment que una monarquia és creada per llei o una constitució, una altra llei o una modificació constitucional canviant la forma d'estat, en un exercici de llibertat política del poble pot abolir la monarquia. La llei i la constitució com a lleis que no són invariables no poden crear monaquies perpetues ni impedir al poble canviar la forma d'estat. La llei limitadora  de la llibertat del poble a decidir produiria el malcontentament a que es referia Maquiavelo a l'hora de parlar de com els princeps poden ser censurats.