resurrecció de la intel·ligència

Som en temps en que una part de l'esquerra desconeix l'existència del pluralisme i exigeix veu única malgrat que  Carles Marx, el creador de l'esquerra revolucionaria moderna, no s'oposava al pluralisme.  Aquesta veu única alguns nous dirigents la volen també als partits, no admeten la discrepància interna, ni corrents d'opinió. Impossibilitan l'evolució de l'esquerra que diuen defensar. La fan monolìtica.  Potencien l'immobilisme ideològic. De Marx han copiat i mantenen la tesi de la vanguardia dirigent. Però no s'adonen que som en democràcia, amb l'obligat respecte al diàleg i regles de construcció social. En canvi, al poder  més tradicionalment conegut com monolític amb una veu única, a l'esglèsia Catòlica acaba d'arribar un Papa que abans de ser-ho ja dialogava amb rabins jueus o parlava del paper de les religions. Fa pocs dies l'hem vist abraçar-se amb dirigents religiosos d'altres religions i demanar als pastors que surtin a trobar.se amb els fidels en lloc de gestionar rites i tradicions. Aquest Papa, que ja és ell mateix un Papa mòbil,  comparteix  la idea de que les veritats no es poden imposar arbitrariament, és contrari al fonamentalisme i a deixar-se manipular. També diu que els polìtics no han de voler traslladar les seves conviccions personals a la llei. Parla de la política com una acció de construcció. Condemna tant el comunisme com  el capitalisme salvatge. Reconeix l'existència d'una propietat privada però amb l'obligació de socialitzar-la d'una manera justa, s'ha de considerar la dimensió del deute social. El Papa Francesc és manifesta contrari al sorteig de rellotges de luxe en sopars per racaudar diners amb finalitats caritatives Les seves opinions sobre el poder, el diner,  les religions,el comunisme i el capitalisme podem llegir en el llibre <<Sobre elo cielo y la tierra>> que editat per Random House Mondadori recull un llarg diàleg del aleshores Cardenal Jorge Bergoglio amb el Rabí Abraham Skorka. És un llibre recomenable per entendre i comprendre que el conservadurisme i el tradicionalisme immobilista de la ostentació en el cos eclesiàstic, la compravenda d'espai al cel, s'han acabat. El nou Papa tampoc és partidari de beneïr guerres per molt santes que es presentin. La Pau  i l'amor al pròxim és la clau del progrés i l'evolució cap una societat mé justa. Que Déu en els guardi molts anys, el necessitem, és el símbol de la resurrecció de la intel·ligència al servei de la pau, el progrés social i el diàleg.