igualtat com a veritat universal

Els drets humans sembla que siguin ara un instrunent d'intercanvi d'interessos comercials entre potències. Ja no anem uns contra els altres, ara ens implantem financerament en un lloc i negociem drets, desarmament, mediambient, anestesiar l'opinió pública, pluralisme religiós. Els moviments revolucionaris practiquen ara la no violència i queden els actes violents per la delinqüencia i els radicals islàmics. La no violència no és l'acceptació passiva de la injustícia social, és activar la justícia. Els drets humans ens parlen de solidaritat i és cada dia més clar que no hi ha progrés si no hi ha solidaritat. La llibertat no es delega, sinó que s'ha d'exercir individualment i defensant la llibertat dels demés. L'aspiració col·lectiva a la llibertat ens ha de conduir a compartir les responsabilitats. L'acció responsable i l'acceptació del pluralisme ens ha de fer conviure amb conviccions desiguals. L'egoísme d'uns no pot excloure els drets dels altres a la vida i a la dignitat com a persones, doncs la terra és de tots, ni dels que fan més atemptats en nom del seu Déu, ni dels que es volen apoderar de les terres cultivables, les reserves d'aigua potable i les mines dels minerals rars necessaris per les noves tecnologies, tampoc és dels que impulsen cada dia més les distàncies entre rics i pobres ni dels que fan desaparèixer les seves fortunes per no pagar la seva obligada participació en el rescat dels diners pùblics. Compartir vol dir assumir la igualtat de tots és una veritat universal.