democràcies defectuoses

Em sembla preocupant que la gent que hauria de dedicar el seu temps a l'estudi del desenvolupament del projecte democràtic, es dediquin a inventar exp`5ressions i vocabulari inapropiats per una democràcia que es vol defutur. La democràcia espanyola s'ha quedat sense debat i tornen a aparèixer en les informacions les crítiques despectives d'uns contra els altres. Ara ja es parla "d'independentismo emboscado" que algú s'ha pensat que era una expressió original i creativa per donar a entendre que els catalans anem de prínceps, volem ser cacics i organitzar pel nostra compte una nova màfia capitalista. L'impuls democràtic no es consegueix amb paraules dedespreci i de desqualificació, constant que hem vist durant anys a la política del PP feta des de Madrid i des de Barcelona. Deixen veure que manca una nova cultura política. El llegat del franquisme recollit per una part de la UCD que va permetre la creació del Partit Popular, ha sigut el discurs excloent, veure sempre conspiracions, donar suport a l'empresariat perimposar baixos salaris. Permeten la fugida de cervells. No volen veure que la diversitat i la cultura democràtica formen part del present i del futur.La insolidaritat és regla d'or i recriminar als contraris tots els fracassos del règim la millor medicina. Podem concloure que Espanya és una mala còpia d'altres democràcies la qual cosa l'ha convertit en una democràcia defectuosa. Hem donat vida i votat partits on tot era o és encara possible i res és segur. Amb aquest ambient de polìtica irreal que ni Maquiavelo beneiria i menys recomanaria per l'accés al poder. El futur és l'heterodòxia, entendre que la democràcia és un projecte sempre en construcció. S'han de trobar mesures per acabar amb la corrupció i l'evasió fiscal dels servidors públics i els seus més pròxims en lloc de fiar en la sort del periodisme d'investigació. Corrupció significa submissió de molts al caprici d'uns pocs, el despreci dels valors essencials. L'engany, la farsa, la trampa, el parany per vèncer acaben per produir la desafecció de la ciutadania que descobreix l'engany i faciliten l'autoritarisme en qui perd tota mena d'escrúpols en la conquesta del poder.Manca també sinceritat, transparència autèntica,equilibri entre majories i minories, crear organs de fiscalització parlamentària que no siguin mecànics ni simples corretges de transmissió dels desitjos i ordres del poder. La dignitat de la persona humana s'ho mereix. L'escàndol financer avui fet públic a nivell internacional de fuga de capitals a Panamàcietats off shore de les èlits polítiques, socials i empresarials a paradisos fiscals n'és una mostra i un avís del que s'ha de fer per impedir que continuï.