cap influència fora del territori

La revista Time porta aquesta setmana que s'acaba un planell a doble pàgina de les cent persones del món considerades pioneres i més influents del món. El mapa d'Espanya apareix buit i sense cap cita. Ni el Sr. Rajoy ni Amancio Ortega, ni la Sra. Botin, ni el Sr. Fainé.. En canvi si que mencionen com liders al President Barack Obama, a la Sra. Angela Merkel, el President Erdogan, Xi Jinping de la República popular Xina, el Papa Francesc nascut a Buenos Aires, i Justin Trudeau del Canadà, a més de François Holllande President de França, Hillary Clinton i Bernie Sanders a més de Aung San Suu KYi de Birmania. És un fet que la nostra política, com explicava l'exsenador socialista Carles Martí en una entrevista publicada divendres a El Punt/Avui no ha renovat la seva cultura ni l'esquerra catalana que representa el PSC ha sigut capaç de convèncer l'electorat de la integritat, el diàleg i la igualtat com a fonaments de l'esquerra. No han practicat el diàleg amb la Catalunya que vol la independència i alliberar-se de l'Estat espanyol, ni l'han defensat davant el candidat Pedro Sànchez més que per fer teatre i donar-se l'imatge que no tenen. S'haurien de preocupar de les notícies sobre l'economia que deixa de crearocupació i no pot impedir la destrucció de llocs de treball a Espanya. Només 18 milions de persones ocupades amb una població de 46 milions, amb un atur de més de 4 milions, o sigui el 21% dela població laboral, edeia també divendres l'editorial de La Vanguardia que la taxa d'atur hauria sigut més alta si no s'hagués produït el descens de la població activa per retorn de treballadors migrants, els que han deixat Espanya per anar a treballar fora com en temps del franquisme i les jubilacions anticipades plantejaxdes per les grans empreses i bancs per alleugerar les seves estructures de personal i també les jubilacions per raons d'edat. Però del que no parlen és de la caixa de la seguretat social ni del pagament de les prestacions de l'atur. Tampoc expliquen per què obra pública en la que treballa una empresa espanyola a l'estranger té problemas com ha sigut el canal de Panamà i el tren ràpid de la Meca. També la manca de feina per la nostra indústria quan veiem que França i Alemania s'emporten els grans contractes a l'estranger. No parlen d'incentivar les iniciatives empresarials. No parlen de la cultura i coneixement necessaris per fer avançar la nostra economia. No parlen de la internacionalització de l'econmia tot i que ens assebentem de l'existència de fons d'inversió buitres operant amb tota tranquilitat per especular amb l'influència dels diners. No ens ha de sorprendre que Espanya no formi part de les negociacions quasi secretes del Tractat Internacional de Comerç i Inversions que vol celebrar la Unió Europea amb els estats Units i Canadà. En tot cas, el President Rajoy i la oposició socialista ni en parlen. En parlaran durant la propera campanya? Pot portar conseqüències econòmiques i socials per Espanya i per Catalunya aquest Tractat? Ens convé saber-ho amb claredat per poder prendre posicions i saber quina és la posiciò a defensar política i democràticament.