nacionalisme no agressiu

El nacionalisme català s'ha configurat sempre com un nacionalisme democràtic, plural i no agressiu. Aquest nacionalisme arrelat en una societat industrial i socialment europea, deriva de l'evolució d'un catalanisme polìtic que va veure com fracassaven tots els intents voler modernitzar l'Estat espanyol i orientar la política espanyola cap un futur ventajós per a tots. Amb l'afirmaciò d'una Espanya jacobina, intel·lectualent tancada en el seu castellà com llengua uniforme, avui el nacionalisme català s''ha concentrat en la defensa de la personalitat nacional de Catalunya i el dret de Catalunya a desenvolupar lliurament les seves estructures d'Estat i activitat econòmica. El nacionalisme ha sigut compatible amb totes les idees, favorables i contràries a crear l'Estat propi. La polìtica nacionalista espanyola orquestada cap la demolició del nacionalisme català i la progressiva desaparició del català en nom de la unitat nacional, intentant, sense èxit, que la inmigració de pala castellana s'enfronti a la societat catalana no ha servit més que per convèncer els inmigrants assentats a Catalunya que els problemes de Catalunya són de tots els que viuen i treballen a Catalunya, paguen llur impostos a Catalunya, i que la actuació agressiva i d'asfixia econòmicca provocada per l'Estat Espanyol està fent mal a tots els habitants de Catalunya. No accepten més desigualtat i assimetria qaue per els que compleixen amb els seus dictats centralistes. I aquesta és la manifestació de la igualtat que prediquen. LA resposta de tota demanda de Catalunya és l'enfrontament sistemàtic i la judicailització de tot allò que puguin considerar com invasió de competències de l'Estat, encara que tingui finalitat clarament social com pot ser l'imposició als habitatges buits o la pobresa energètica. Espanya no vol veure que la inmigració és avui plural, de diferent etnies i que no es pot deixar sense cobertura sanitària ni educativa la inmigració que ens arriba d'Àfrica i d'Asia fugint de la misèria i la corrupciò polìtica i social de les seves terres, buscant una vida millor,o com país d'acollida. La integració sempre és possible si es donen les condicions d'atenció i convenciment. Catalunya ho està conseguint i no facilita la creació de ghuetos. Catalunya no trenca res ni ha produït cap diferenciació entre la gent que parla un o altra idioma. A Catalunya tots som catalans. És la diferència entre el nacionalisme agressiu i impositiu que vivim a la capital i el nacionalisme democràtic i no agressiu que vivim a la metropoli barcelonina. El progrés de Catalunya com a naciò democràtica, europeísta i pacífica és una realitat que no es pot silenciar ni intentar ofegar pwr imposar les regles del domini centralista, menys encara en la proximitat d'unes noves eleccions generals. La resposta sempre haurà de ser la mateixa: un nacionalisme democràtic, plural, pacífic i no agressiu. En cap cas ens ppodran erosionar els terrabastals que ens organitzin des de l'Estat. Ja hi estem acostumats a tota mena de molèstiesi persecucions. No ens vé d'una. Ells passaran,nosaltres també, les idees romandran. Això els ha de quedar sempre clar. La personalitat nacional de Catalunya és inviolable i ñ'Estat l'haurà d'accabar respectant. .