Què queda per retallar?

L'economia pública catalana es troba amb una situació complicada per la manca de liquiditat. Sembla que persegueixi a Catalunya la mateixa tragèdia que pateix el progressisme a Europa. Els capitals per produir altres riqueses són tan importants com les matèries primes per la indústria. La manca de capital pot ensorrar una empres aquan depén exclusivamentdel deute o fer que hagi de canviar de mans. Les fallides i concursos de creditors en són la mostra en temps de crisi.La història ens recorda que en temps de crisi s'han fet lleis contra el luxe i la despesa suntuaria. Els moviments de capitals no són un pèrill ni actes de dominació si donen peu i faciliten la industrialització i la innovació. Els excesos de l'economia improductiva obliguen a fer correccions de la marxa de l'economia i a buscar nous instruments i fins i tot limitacions. Pero aquest no és el cas de Catalunya. Que el Ministre Sr. Montoro ens digui ara que els governs de l'Estat han fracassat en la construcció de l'estat de les autonomies, no ens ha d'obligar a fer més retallades de la despesa pública catalana. Catalunya disposa d'un potencial econòmic que li permetria superar tots els topallsi el dèficit fiscal a que es pugui veure sotmesa. Existeixen clares possibilitats de viabilitat econòmica de Catalunya amb total realisme. Catalunya significca dins l'estat espanyol ser un dels primers territoris amb capacitat fiscal només observant la cistella d'impostos propis o participats, però sota el règim espanyol apareix desnivellada a l'hora de parlar de finançament autonòmic. Presentin les xifres com les presenti l'estat, Catalunya acaba per quedar sempre per sota de la mitjana en recursos per càpita. L'actuació de l'estat sens dubte és la que impulsa el dèficit fiscal català. L'estat, com explica la degana de la Facultat de ciències econòmiques i comercials dela Universitat de Barcelona, Sra. Elisenda Paluzie en el seu llibre PODEM! editat per Rosa dels vents, el 2014, ha incompleet les seves obligacions de pagament i inversions per infraestructures a Catalunyaca despesa pública i limitació constant de recursos per capita, inferiors a la despesa real per assumir les competències transferides, produeixen les limitacions de la acció govern autonòmic que el Vicepresident Junqueras ha dit que no retallarà més. Lestat sap que Catalunya no té cap facultat decisoria ni recaptatoria sobre els impostos estatals IVA i IRPF, ni sobre els especials que recapta directament l'estat espanyol a través la seva administració tributària.Només avui disposa di5ectakment dels impostos cedits com patrimoni, successions, actes jurídics documentats i el tram autonòmic del IRPF. L'opció forçada pel govern de l'Estat és apujar els impostos locals davant la insuficiència de l'actual model de finançament autonòmic amb el que es vol recentralitzar el control financer de les comunitats rebels sobre tot, en lloc de fer un repartiment raonable del dèficit quan se sap que la despesa autonòmica és un terç de la despesa total, sabent el govern espanyol que el deute genera pagament d'interessos. Clarament l'estat espanyol ha perjudicat els serveis socials bàsics de l'estat del benestar amb els desequilibris imposats des de el Ministeri d'Hisenda. L'Administració de l'Estat veu com està arruinant la independència financera de l'Estat assumint deute sobre deute. Impossibilitant un país millor com estan fent, la pobresa, l'atur, la desigualtat social, l'educació i la salut. Catalunya té potència d'estat, però sempre i quan el govern català pugui disposar i decidir el seu potencial econòmic. No pot ahaver-hi un país pròsper sense una indústria competitiva, que a Espanya no interessa, ni sense una obertura comercial que tampoc agrada a Espanya. No queda res més per retallar. I no podem callar més que a Madrid presenten les xifres com els sembla i no diuen la veritat. L'estat ha de sentir d'alguna manera que el seu boicot a Catalunya no té cap efecte. El malbaratament dels diners recaptats per l'Estat a Catalunya, en el futur no ha d'afectar Cataluinya si el conjunt de la societat catalana entèn que la independència és posar el futur a les seves mans. Amb aquest darrer cop Espanya ens ha dit quin camí hem de seguir. Si Espanya vol fracassar que ho faci. Però en aquest cas que no comptin amb nosaltres ni amb els nostres diners.