cruïlla d'imposicions impossibles?

Vist que els candidats a presidir un govern de l'Estat són els mateixos de les passades eleccions, no arriben a cap acord i només parlen de coses abstractes i difoses sense explicar com pensen fer, si s'escau, la reconstrucció social de les nacions que integren avui el territori de l'Estat, es veu com les ansies polítiques, les intrigues i les ambicions personals units als interessos del seu entorn, acaben per resultar perjudicials per les institucions democràctiques i els drets socials. La crisi no ha acabat i el govern central sap que no ens podem creure que l¡'Estat retalla per reduir despesa. Però si sabem que han ofert retallar dos mil milions d'euros quan n'han de retallar vint mil segons les recomanacions e la Comisió Europea. Són els electors els qui han de decidir si els partits parlamentaris són o no són capaços de construir acords de reconstrucció social. La manca d'acord ens porta a deduir la necessitat de canvi, doncs les reformes a fer són urgents i la legislació social d'aquests darrers anys s'ha tornat obsoleta i antisocial. El reconeixement dels drets dels pobkes sense Estat que coexisteixen al territori de l'Estat és un dels punts més conflictius que no es pot aplaça ni pensar com un tema a solucionar via judicial. No es podrà governar si no hi ha acord amb les minories nacionalistes de Catalunya i el País Basc. El centralisme es avui com voler imposar un criteri únic. El poder de l'Estat impulsat a feines de dominació contra les nacions sense Estat ha generat una opinió pública favorable a la tirania, l'exclusió social dels contestaris, les llistes negres de nou, el despreci social, la intolerància per les idees contràries. Els partits partidaris de la unitat centralista -li diguin com i diguin- pèrmeten que l'Estat s'excedeixi dels seus propis límits. Aquesta actuació ni produeix més poder ni glòria i prestigi. Servir-se de la intolerpància i la política de la por per imposar servituds ens torna a l'esperit tribal que viu de les enemistats més que de les amistats. Són els propòsits i la voluntat els que defineixen la divisió de grups socials que el poder presenta com antagònics. Les societats en aquest cas tornen a moure's sota principis primitius i sentiments complexes construits aixecant uns els defectes dels altres. El pensament exclusivament en clau nacional sense tenir en compte la globalitat actual és viure permanentment en la disputa i contra el desenvolupament social necessari que reclama el poble. L'Estat s'hauria d'alliberrar de la protecciò encadenada dels interessos financers dels plutòcratas. L'Estat i els partits parlamentaris en el futur no han de ser vistos com els estrangers que s'han presentat a les nostres vides per establir la seva dominació i silenciar la ineficiència dels serveis centrals. Una i altres s'han de donar compte de que la situació actual és irracional i que estan fent una política artificial. El futur de la democràcia no es podrà renovar amb exclusions i prejudicis oblidant que el gran objectiu es servir el poble. Les ambicions han de ser dominades per la prudència. Polítics i responsables de l'Estat hauran de reconèixer que la gran finalitat no és l'ocupació del poder limitant les llibertats de la ciutadania arribnant a situacions pròximes a les inquisitorials. Que es permeti a Alemania la persecució judicial d'un creatiu artístic és un accident històric més a afegir als pobles que -basats en criteris religiosos- empresonen crítics i encara apliquen fuetades i la pena de mort a qui pensa o és diferent. L'Estat doncs no haurà de ser vist en el futur de reconstrucció social que s'ha de produir com un producte del capitalisme ni dels interessos conservadors.Es necessita una democràcia amb opinió pública lliure i una política que corretgeixi les influències que decideixen les decisions de govern. Honestedat, respecte, transparència i tolerància han de ser les regles de la reconstrucció social que un dia o un altra, amb un govern que acabi amb l'egoísme de la conflictivitat i la supèrbia de no escoltar. Amb noves eleccions o amb acords que no siguin impossibles ni immorals són molts milions de ciutadans que demanen un canvi de les maneres de fer des de'l poder.