L'Estat ens deu diners

Espanya no ens roba. La idea de que Espanya ens roba és conseqüència de que el llenguatge popular veu malament que l'Estat no ens pagui el que ha de pagar i la gent tracta de lladre el deutor que, per l'opinió pública catalana, segueix la política del morós recalcitrant. El Vicepresident de la Generalitat Sr. Junqueras ho acaba de plantejar al Ministre Montoro per escrit i d'una manera molt clara que l'Estat infringeix el dret públic català plasmat a la disposició adicional 3ª de l'Estatut d'autonomia per què no compleix les seves obligacions econòmiques envers Catalunya a més d'exigir contenció i reducció de la despesa pública. L'Estat no vol veure que ha traspassat unes competències que exigeixen inversions i pagaments. I com era d'esperar sota un govern centralista, han deixat de banda modificar el sistema de financiació autonòmica, a més de la manca de reunions de les comissions de traspassos trencades les negociacions i el diàleg amb Catalunya des de que el Partit Popular va llançar la seva creuada contra els "secessionistes". L'Hisenda espanyola no vol reconèixer que ppodria aplicar altres polítiques financeres a Catalunya, invertir i pagar el que deu com li explica el Vicepresident Junqueras. El Sr. Montoro disposa de tota la informació de la despesa de l'estructura de l'Estat i sap que ha de pendre decisions. Si aprimar l'administració central o aprimar les competències traspassades i reconegudes a les autonomies actuals. Qui no ha de pagar les coinseqüències de la polìtica restrictiva és precisament el poble. Tampoc s'haurien de promoure demandes al Tribunal Constitucional quan es tracta de donar solucions a problemes socials com ha passat en el cas de la pobresa energètica al·legant que Catalunya invadeix competències de l'Estat. És la lluita interpretada com acció de L'Estat contra la fuenteovejuna rebel dels catalans. Després del missatge i avís d'intervenció a les comunitats autònomes del Sr. Montoro en la seva condició de Ministre d'Hisenda ha pres mesures per intentar quedar bé davant les exigències que li plouen de l'Unió Europea i del FMI que ara li retreuen també les rebaixes fiscals fetes pel PP amb criteri electoral i la necessitat de seguir retallant i estrenyer més el cinturó dels buidats estòmacs dels treballadors i les classes mitjanes. Hisenda descobreix ara la seva ineficàcia anterior davant el goteix constant de corrupció destapada per les forces policials de l'Estat, els defraudadors que dia a dia cauen davant els controls fiscals i la UDEF, els evasors de capitals, més el retard en destapar que personalitats com l'expresident Aznar declarava menys del que havia de pagar pels seus ingressos, tot i que és pensionista i disposa de serveis de seguretat a càrrec de l'Estat. Digui el que digui el Sr. Montoro el que és cert, com diu en el Vicepresident Junqueras, és que l'Estat que governa Espanya ens deu diners i qui és deutor poc dret té a exigir i escanyar més els pobres. Si els retards en els pagaments fou fet per estirar encara més la corda del dèficit autonòmic, llavors hauriem de creure que el que hi ha en realitat és una intenció de voler dominar les finances públiques ccatalanes deixant-les sotmeses a una mera administració de minços recursos transferits desviant cap altres objectius de l'Estat els diners dela recaptació fiscal no retornats a Catalunya. Hauriem de cfreure per tant que l'Estat actua de mala fe quan de Catalunya es tracta. Pels catalans, la gran veritat és que l'Estat ens deu diners a tots.