el pecat d'oblidar els altres màrtirs

Diuen que la fe mou muntanyes. Diuen que per la fe es guanyen les batalles. Diuen que que la fe és necessària per conduir el poble de Cartalunya a la seva llibertat. En nom de la fe s'han fet barbaritats contra els pobles que tenien una fe diferent, s'han cremat a la foguera purificadora savis que descubrien com guarir malalties o salvar la gent de la mort. Era molt fácil proclamar una creuada contra els infidels, mentres els considerats infidels es defensaven dels no creients. Era molt fácil enviar els humils llauradors i menestrals a morir pel Rei i la Creu. Avui a Tarragona els que no demostren amb fets quina fe és la que els mou a exigir del Govern espanyol limitar el dret a l'avortament, imposar la religió com una asignatura obligatòria a es escoles, mentres no diuen res al Govern per protegir els que ho perden tot per la crisi, els que han entrat en la miseria marginal que intenta ajudar Caritas i la Creu Roja. No expliquen el què fan amb els diners que recullen sense pagar impostos a la Sagrada Familia de Barcelona, a l'Escorial, el Pilar, la Catedral de Burgos, l'Almudena de Madrid, la Catedral de Sevilla, per dir algunes institucions que semblen gaudir de bons ingresos. No se sap com administren els bens immobiliaris lliures d'impostos que s'han anat inscribint a nom de l'Església. Però si se sap que l'Església oficial espanyola calla davant la crisi, no es posa al costat dels pobres com vol el Papa, tornen a parlar de màrtirs de la persecució religiosa en un momento passat de confrontaciò armada entre dos Espanyes. No condemnen ,'alçament ni la guerra civil, no condemnen la persecució dels milers de republicans assassinats davant els murs dels cementiris o a qualsevol voral de carretera. Tot i que molts republicans morts siguin molts catòlics, no els faran Beats, tant sols els que van assassinar els anarquistes incontrol·lats de la FAI, els que més van fer esclatar el seu odi contra la opressió i l'abús en forma violenta contra els senyors i els seus capellans quan l'Església i les dretes espanyoles es va posar al costat dels alçats amb armes contra la República, finançats pel Rei dimissionari Alfons XIII i capitalistes ben coneguts, per fer front als revolucionaris i les esquerres que van guanyar democraticament les eleccions generals de 1936. L'Església católica va beneïr l'alçament i la dictadura i es va posar al costat de Franco durant més de 40 anys, i ara hi torna, siguin el que diguin per dissimular-.ho. L'acte de beatificació d'avui no és pot interpretar com un acte de reconciliació, és un acte de reividicació en nom de la fe, de reconeixement del franquisme i la seva causa, i de despreci dels que sense estudis i ignorants demanaven justícia social i equivocadament només veien una església al costat dels rics. Desperten els morts d'una guerra civil, desperten els odis contra els assassinats i les denúncies d'abans i de després. Desperten el record de les venjances i les enveges dels nacionals contra els republicans durant i un cop acabada la guerra. Desperten el record d'unes morts inútils i absurdes. Desperten la farsa de la beatificació com excusa de mostrar poder i glòria dels selectes. La Beatificació d'avui no és un acte de fe, és un acte contra la fe de la gent humil, dels que encara tenen els seus familiars morts per les tropes del Caudillo Franco, enterrats en vorals i en el fosar comú de molts cementiris, contra els soldats republicans morts als camps nazis i els acusats falsament de rebelión militar, un escàndol més dels que no volen canviar les mentalitats. No demanar perdó l'Èsglésia per la submissió i glorificació al Caudillo aliat amb Hitler i la no comdemna moral de les seves hordes assassines de la falange i la legió que va assassinar capellans fidels a la República, són actes contra la fe del poble que vol oblidar un mal són i una cruel guerra entre germans. Ara els fanàtics d'una Església que anyora els Tribunals de la Inquisició, ens demostren que el que la fe mou són diners i el poder de la supèrbia. No creuen en la reconciliació entre germans, no els interessa. Volen que la gent s'els posi de genolls, no defensen els valors de comprensió, respecte, germanor, perdó. En nom de la fe en el futur, que Déu els perdoni pel que fan. Encara que no seria mala cosa netejar els temples dels mercaders que s'en aprofiten i aclarar per què han servit els diners que van treure dels cors sensibles a la fe en Déu amb les visites de l'anteriors Papes. Cal que l'Església no oblidi que encara queden màrtirs de la fe per beatificar.