ni fracturem ni destruïm

Ara el cap del Govern español diu que els catalans volen fracturar la convivència i destruir la Constitució. Cap de les dues coses. Aquest señor no sap el que es diu o el que diu està perfectament planificat per produïr més confussió i desorientació entre la gent senzilla i els empresaris. Fracturar la convivència és tant com dir que uns amenacen els altres, que diferent llengües i cultures no poden conviure damunt del mateix territori, que les famílies de catalans i no catalans d'origen es trenquen, que rebutgem les lleis de tot ordre. I molt més que anirà sortint segons convingui als assessors de tanta bretolada anticatalana que és el que li genera adhesions i vots al President Sr. Rajoy. Però Espanya és calla que incompleix la obligació de transposar directives comunitàries, de respectar els Tractats internacionals ratificats per Espanya en materia de drets humans. Espanya s'allunya ideologicament i culturalment d'Europa cada vegada més. La manifestaciò promoguda pel diumenge a Madrid pel partit Popular, partit que dona suport al govern español, és una demostració més del sectarisme de dretes, del front anticatalà, d'esperit antieuropeu i de baixa cultura democrática i liberal. Al Sr. Rajoy i la dreta espanyolista antes que nada li han sortit a més dos aliades de categoría, la Sra. Susana Diaz, destacada socialista actual Presidenta de la Comunitat Autònoma d'Andalusia disposada a impedir la independència de Catalunya i empenyada en negar el dret de Catalunya a decidir com a subjecte polític amb base nacional histórica anterior a la Constitució, i la ex Ministra socialista Sra. Carmen Chacon que està també contra la independència de Catalunya que diu no és desitjable ni possible. El President Rajoy amb el seu criteri individual només veu una nació de la que està molt orgullós, Espanya, com el Príncep Felip que, mal assessorat sobre la realitat política que viu i sense conèixer a fons la qüestió catalana, diu que és molt gratificant lluitar per Espanya, tot repartint els premis Príncep d'Astúries. Un altre personatge que només coneix la nació espanyola fundada segons diuen per Pelayo, sense comptar amb Catalunya, en començar la reconquesta. El princep s'ha pronunciat ciontra la divisió com a cvausant del retard de la recuperaciò, cosa que no és veritat, però segueix l'escola de mestres procedents del bandol guanyador de la guerra civil, com fa cinquanta anys ens feien llegir els llibres d'educació política pels estudiants de baxillerat escrits pels teòrics del Movimiento Nacional Torcuato Fernández Miranda i Eugenio Frutos Cortés amb suggestius títols com <> i <> editats per l'editorial DONCEL, afegint agradables cites del Papa Joan XXIII per convèncer subrepticiament el jovent de la legitimitat de la autoritat conferida per la guerra civil al règim franquista, o sigui a la dictadura de la que ells participaven com el seu pare mateix que fou nomenat successor del dictador General Franco a títol de Rei pel mateix dictador. Els que ara manen són fills d'aquella educació política, i per ells la nació espanyola definida pels vencedors de la guerra civil segueix essent la única, la indivisible unitat de destino en lo universal sota l'imperi de Castella. És el que lamentablement li han ensenayt al jove Príncep. No creuen en la Espanya plural, neguen tot, no reconeixen l'existència de cultures milenaries no castellanes amb escriptors, artistas, científics i pensament jurídic català de fama mundial com Josep Pla, Pau Casals, Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Salvador Dalí, Tapies, Cuixart, Nonell, Opisso, Ramon Fuster, J. Orò, Dr. Barraquer, Dr. Dexeus, Amadeo Hurtado, Ramon LLull, Mossèn Cinto Verdaguer, Josep Torras i Bages, Joan Maragall, Pompeu Fabra, Salvador Espriu, entre d'altres, a més del llibre base del dret marìtim "Lo Consolat de Mar" del segle XII, ben abans que Castella comencés el seu procès d'unitat amb gran part del seu territorio sota control del món musulmà que encara reclama el Marroc com a propi. Fora de Catalunya les manifestacions d'incultura i desconeixement de la realitat, embrutits i contaminats els ciutadans per les informacions tendencioses i sectàries de l'aparell del poder generen cada dia més desafectes que mai del règim constitucional de 1978 en veient que tot el que els diuen és mentida i la misèria creixent revela que la crisi segueix. Negar tot el que demanen els catalans i voler guanyar temps no apaigavarà el poble català, ans al contrari. S'els va escapar Portugal i ara intenten que no s'els escapi Catalunya que és molt important pels seus interessos. Però cecs pel somni de l'Imperi no s'adonen que l'imperi espanyol ja no existeix. Viuen tots en el passat que no pot tornar excepte que Espanya es doni de baixa de la Otan i d'Europa i ens obliguin a tots a veure tres vegades al dia la pel·lícula "Raza" amb guió del mateix dictador deixant de subvencionar el cinema que no presenti pel·lícules patròtiques.