som tan poca cosa?

Semblava que el projecte polític español s'havia unit a l'europeu, segons deia el aleshores Ministre d'assumptes exteriors Fernández Ordoñez en signar el Tractat de l'Unió Europea a Maastricht el 7 de febrer de 1992. Varem tenir que reformar la Constitució per permetre votar qualsevol ciutadà europeu a les eleccions municipals de qualsevol poble de Espanya. També fou decidida la desaparició de la pesseta com a moneda espanyola per ser substituïda per l'euro. Fet el canvi poc desprès, els preus de tot van grimpar amunt amb la reconversió de la moneda. Es volia una federació unitària dels Estats europeus, com a federació de pobles lliures tentar. El problema segueix sent com conciliar la igualtat jurídica dels Estats amb les diferències reals, doncs alguns Estats tenen quatre vegades més habitants que altres i volen tenir més pes que els petits Estats en les deliberacions. De fet la realitat ha demostrat que uns Estats han imposat als altres el criteris per intentar superar la crisi en base a l'austeritat de la despesa i prestecs de rescat de les institucions publiques i financeres. La garantia per a tots és un sistema de drets i de deures inderogables el anomenat acervo jurídico europeo, que protegeix les minories que es poden oposar a reconèixer les obligacions acordades amb despreci dels dits principis. Europa dona prou importancia a l'educació en materia de drets humans a tots els nivells de la societat, educació que sembla no existir a Espanya quan es descobreix que en moltes ocasions ni l'administració pública respecta els drets humans més elementals, començant per l'educació de la tolerancia, el respecte dels drets dels altres, el multiculturalisme i la diversitat étnica. Cal mirar al futur, armonitzar legislacions, fer real Europa l'esperança que no deixi fora els 7 milions de catalans que suposen l'1,5% del PIB europeu. Seria greu que ens tractin de poca cosa, discriminant-nos, no voler entendren's com a europeus, reforçant el sentiment d'incomprensió i d'escàndol per jugar amb les rivalitats internes d'Espanya, fent negativa la cohesió social. De fet els catalans que som motor econòmic a Espanya i amb un important porcentatge de PIB español, ens considerem europeus com amants de la llibertat. Europa no ens pot considerar poca cosa i posar-se d'esquenes a Catalunya defugint la protecciò de la identitat catalana com a minoría desprotegida o maltractada a l'Estat español per una rauxa d'intolerància llunyana a la significació europea.