qui ens va dir que la democràcia era cosa fàcil?

Diuen que els bons van al cel i els dolents arreu. La societat segueix dividint els individus en bons i dolents, els que agraden i els que no, els que tenen nota i els que són suspesos per evaluadors que poden mostrar les seves discrepàncies amb els evaluats donant-lis notes baixes. No es veu clar que tots els considerats bons vagin al cel quan autoconsiderant-se bons són dolents. Tampoc podem dir el mateix de tots els dolents. Molts dolents poden pasar a ser bons, a situar.se en el món dels bons. O si són més que els bons arribar a imposar-se als bons. Seria la guerra de les oligarquies de sempre contra les masses de sempre, dels camperols que van anar a la ciutat per treballar a les indústries com ara arriben els immigrants sense cap estudi buscant feina, casa i una vida lliure, dels experts en marketing que volen dirigir les indústries de les noves oligarquies internacionals. Uns treballaran per dirigir com a èlits del present i del futur i els altres voldran limitar el poder absolut de les èlits oligàrquiques. Tots plegats ajuden a crear unes estructures socials, econòmiques i polítiques en les que l'evolucipò depèn de l'esforç de tots plegats i de la llibertat de crear i la diversitat de parers. Com deia el jurista català Amadeo Hurtado en una cinferència celebrada a Ómnium Cultural de Paris el curs 1969-1970, no hi ha cap règim polìtic que pugui una diversitat de parers en la societat que regeix. En els règims sotmesos a un grup ideològic, referint-se als de partit únic i a les ionarquies absolutes, aquesta diversotat de poarers no deixa d'existir són luites internes en el grup que governa per la materialitat del poder com ara es manifesta la Fudació Faes intentant impisar el seu crioteri al del Govern Espanyol. Leslluites segons Hurtado es desenvoluoen en secret i nomñés surten a la llum del dia quan es produeix un canvi en el personal dirigent o es té noticia de la desgràcia d'un grupm determinat, com passava en temps de la dictadura franquista. Sempre ha existit una massa silenciosa, la que no participa en les eleccions, la que viu d'esquenes a la activitat política que no es pot clasificar ni com a gent bona ni com a gent dolenta. Senzillament, no accepten els actuals dirigents i exigeixen canvis amb el seu silenci. Rribarem lluites ideològiques i lluites polìtiques cim deia Hurtado en la seva conferencia. Les lluites ideològiques necessiten total llibertat que nio hi és quan s'utilitza la Constitució com a eina per frenar consciències i evolució del pensament de les minories Intel·lectuals. A les lluites polítiques apareixen les qüestions practiques de la vida social amb pocs avals ideològics. Es vol convertir la massa ciutadana en una massa neutra que no participa en les lluites ideològiques, és una forma d'endarrerir els canvis democràtics adormint les consciències. No interessa a les oligarquies, als que tenen el poder absolut, que la massa silenciosa participi de les lluites ideològiques. No convé que el poble pensi i faci canviar la democràcia més enllà de la democràcia representativa.