el dret invisible i la llei interpretada sense justícia

Podriem creure que la manifestació convocada a Madrid pel diumenge per protestar per la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans aplicant la llei i el dret fonamental a la irretroactivitat de la llei penal en el cas de la presa etarra condemnada per activitats terroristes i assessinats, que demanava ser posada en llibertat des de 2008 és una cosa justa i legal. I no ho és. Espanya ha incomplert la llei i la Constitució, ha mantingut una persona en situació de detenciò il·legal contra el que disposa a més la Convenciò Europea de Drets de l'Home i el Ciutadà de 1950. El Tribunal d'Estrasburg ho ha recordat a l'Estat espanyol en una sentència fulminant. Espanya, aplaudint el desig de venjança de les víctimes i familiars que no de justícia es voldria mantenir en la il·legalitat infractora del Conveni d'obligada observància des d'el moment en que el propi President espanyol Sr. Rajoy s'apunta a participar amb el partit popular a la manifestació convocada a Madrid i trova amb criteri personal injusta i equivocada la sentència. El Consell d'Europa s'hauria de plantejar ara suspendre Espanya com a membre del Consell per actes contraris a la democràcia europea. Que senzill hauria sigut rectificar i sortir de la il·legalitat en lloc de mantenir la voluntat de voler imposar la llei sense justícia pensant que el dret europeu dels tractats és invisible i no tindrà res a dir. Que senzill hauria sigut posar en llibertat en silenci els presoners que hi tenen dret per aplicaciò de la llei, sense voler donar-hi més voltes ni forçar situacions. Algun ministre hauria de dimitir en un país normal. Algun Magistrat hauria de ser expedientat després de la Sentència europea per mantener ilegalment gent a la presó. Però no passarà res. Hi haurà manifestació de protesta contra la Sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans declarant il·legal la doctrina Parot, i també hi trobarem els liders del Partit Popular a la capçalera junt amb les aassociacions de víctimes del terrorisme, donaran més diners i ventatges a les famílies de les victimes del terrorisme i a ficar-se després amb Gibraltar, Catalunya, el President Maduro. la presidenta de l'Argentina quan estigui bona i els errors del socialista President Hollande. Els saharauis executats durant la marxa verde de 1975 quedaran a les fosses comunes on són encara a Espanya molts morts de les venjances i assassinats per represàlies durant la guerra civil 1936/1939. Cal anar a veure algunes pel·lícules com "Las 13 Rosas", "La lengua de las Mariposas", "Por quien doblan las campanas", "las bicicletas son para el verano", "Hay Carmela" i moltes més que descriuen les barbaritats de la guerra sense pietat ni cap mena de consideració a la població civil, els Mestres de la República i els intel·lectuals. El dret aplicable sembla invisible i la llei s'interpreta sense justicia ni equitat.