El rescat d'Espanya fou cert.

Avui La Vanguardia informa que va haguer-hi un rescat d'entitats financeres a Espanya. Van venir 41.000 euros per impedir la caiguda de Bankia, Catalunya Caixa, Banc de Valencia i altres caixes d'estalvi. L'utilització d'aquesta instruments econòmics per solucionar interessos polítics i empreses d'amics en dificultats recorda altres caigudes bancàries típiques en el nostre entorn històric com el de Banesto i per què no recordar-ho Banca Catalana, Banc Industrial de Catalunya i altres societats vinculades. Aquests diners els hem de tornar i paguem un petit interès. Però no hem vist cap document en el que les entitats abans caigudes i ara amb beneficis haguessin prés el compromís de tornar aquestes injeccions econòmiques de liquiditat. Mentre tant la Justícia treballa el frau de la sortida a borsa de Bankia, les disposicions de diners per pagaments de sous excessius en moments de pèrdues i balanços negatius, les targetes black dels consellers de Caixa Madrid, més històries a Bancaja i el que anirà sortint. Però repeteixo queda per aclarir quans diners tornaran els beneficiaris del rescat del que el Govern espanyol va derivar l'obligació de pagament als contribuents, doncs fins ara els diners poer anar tornant el rescat i interessos que negaven surten del pressupost. Essent veritat el rescat, el que és inadmisible és que el Govern espanyol ho negui. Ara ja sa sap i que el que diu el Govern sobre el rescat és mentida, també. La mentida i els fets que els Jutges van descobrint forma part dels actes de corrupció dels dos partits que es repartien el poder fins ara a Espanya. Avui hem sabut també que la majoria dels diners declarats amb l'amnistia fiscal de 2012 estaven relacionats amb funcionaris i càrrecs polítics. Però no ha seguit investigació sobre l'origen d'aquests diners, com tantes coses que precriuen en el temps. Els governs semblen fets per tapar les males i fets dels antecessors sense dir-ho en els programes electorals. El procés electoral d'aquest mes de març a Andalusia demostra que efectivament les previsions d'esgotament del règim electoral actual són certes i el bipartidisme s'ha acabat. La corrupció que esquitxa dreta i esquerra acaba amb la política que volen regenerar els mateixos governants que van permetre i participaven en els abusos derivats de buidar les caixes i el diner públic en benefici propi. No eren demòcrates, es van aprofitar de la democràcia per enriquir-se i adjudicar-se jubilacions d'or, com també ha passat a SGAE, perjudicant el poble que complia amb les seves obligacions fisdcals i creu en la democràcia.