partits contra la llibertat de pensament?

El fenòmen Podemos preocupa els partits de pensament. Diuen que no són de dretes ni d'esquerres. No tenen prograqma fix. Però estimulen el sentiment de les persones. Els mou la indignació pels fracassos dels governants i el malestar del poble. Tant li fa que siguin de dretes o d'esquerres. Els anteriors governants són la vella polìtica. Saben que els conservadors i els socialdemòcrates no els poden atrapar. La nova política viu en la inconcreció. No es determina per cap pensament, en cap moment defensarà el dret de Catalunya a l'autodeterminació. Aquests nous partits que es manifesten contra tots i contra tot el que no els convé no es pregunten què som, ni per què serveix el ciment acumulat a les grans ciutats, no parlen dels aires irrespirables. Només critiquen l'anomenada casta i es mouen en conglomerats de persones. Necessiten els essers vius perquè els votin. Els parlaran del final de l'autarquia i de l'explotació. Però a l'hora de concretar ningú sap qui concretarà les situacions a resoldre fora del cercle de debat. Intenten definir un nou progressisme format en el debat permanent dels cercles de base sense resolució de la llibertat, sense sentir-se atrapat per les normes. Però són partits. Són organiotzacions que es mouen contra el poder establert. Volen el poder per imposar un nou tarannà de decisió. No sabem si els nous partits treballaran espais geograficament determinats per les seves relacions de poder, com si fossin unitats de producció, ni com administraran la crisi capitalista, la crisi urbana, l'administració dels territoris, ni la nova economia. No sabem si nodaran més força al treball o a la tecnologia. Tampoc sabem qui acumularà els guanys de la productivitat. No diuen quina serà l'atenció real de les reivindicacions socials des d'el poder que puguin monopolitzar. Monopoli i via democràtica arriben a ser contradictoris quan el poder es converteix en classe dominant, doncs l'hegemonia popular ha de respectar les minories. El poble té dret a descobrir la seva pròpia identitat ideològica, de pensament i d'interessos, de manera que s'ha de construir una nova realitat municipal eficaç, participativa, neta i transparent, durant molts anys mancada d'institucions representatives i autònomes dels grans poders centrals. A més darrerament hant incorporat els vicis i defectes de l'antic règim dictatorial. La llibertat de pensament és indispensable pel nou procés de transició cap noves fòrmules democràtiques, la millora de les condicions de vida del poble i la transformació de la societat per fer real l'igualtat d'oportunitats.