seguim en crisi, encara que el govern digui que no

Aquest matí he fet visita a metges del CAP i tots es queixaven de les retallades, de les llistes d'espera de varis mesos als hospitals públics per qualsevol acte mèdic. Em diuen que amb les retallades no poden gastar, i com algunes proves són cares prefereixen rebotar-les a la sanitat privada. Millor passar per la privada que esperar i esperar. Amb tot això llegeixo a El País que el Sr. JUncker ha declarat que amb les elevades xifres d'atur i de manca de treball dels joves a Espanya no és pot dir que la crisi ha acabat. El Sr. Juncker ha senyalat que és honest dir que seguirem amb greus dificultats mentre l'atur no baixi a nivells normals. La crisi ens dona la oportunitat de posar de relleu les mentides dels governants que ens diuen que tot va bé mentre puja la xifra de gent en risc d'exclusió social que viu en el llindar de la pobresa. Les solucions de treball temporal a dies alterns, per hores o en caps de setmana són l'invent d'un govern esperonat per l'empresariat àvid de guanys a seguir amb les rebaixes salarials, junt amb els treballs amb menys sou i un salari mínim inferior a la mitja europea, que de cap manera pot activar el consum. L'optimisme que presenta en públic el govern espanyol no coincideix amb la realitat de les desigualtats socials creixent. No és pot fiar la recuperació i qualsevol pla d'estabilitat en les promeses dels governs conservadors. Més aviat cal fiar en les iniciatives dels emprenedors, l'empenta dels joves i l'experiència dels que han passat l'experiència de la caiguda per talls de crèdits a la distribució i l'exportació. L'atur el redueix l'empresariat que pot obrir possibilitats productives. Ens cal potenciar el teixit industrial tant com el de serveis i la internacionalització de la nostra economia. L'Estat ha de posar la seva part que va des de fer real el cobrament dels impostos necessaris per dur a terme un programa d'obra pública i impedir les pressions contra la pujada dels sous, i ans al contrari apujar el salari mínim fins que quedi homologat a la mitja europea. Empobrir la població no és la solució de la crisi, doncs l'important és el benestar dels ciutadans no inflar les institucions financeres amb retallades de serveis públics indispensables dels que moltes vegades depen la vida de les persones com ja va demostrar no fa gaires setmanes la mort per infart no tractat del farmacéutic de Reus.