carnaval abans de temps

Vull entendre la polìtica actual com un carnaval abans de temps. Torna l'antiindependentisme dins i fora de Catalunya com a crit d'unificació de pobles i territoris. Ara tots voldran dir/se catalans, la cara amable del no unionista al sobiranisme catal[a. Vindran a predicxar les excel.lencies d-Espanya com a naci'o m'es antiga d-Europa. Però a l'altra costat, els que es reclamen d'esquerres sobiranistes no volen participar ara del full de ruta que proposa el President de la Generalitat per què el consideren de dretes i les esquerres o que es diuen d'esquerres no volen pactar amb les drets ni per fer país. Neixen nous moviments d'esquerres i llegim a un diari digital unes primeres declaracions d'un jove polític aspirant a lider que parla d'un referèndum necessari sense aclarir quan i sense recordar que a Espanya ni PP, ni PSOE, ni el Tribunal Constitucional ens volen deixar fer un referèndum. A més l'ex Jutge Garzon no ha tingut altra idea que dir que això de Catalunya ho han de decidir tots els espanyols i ens nega per tant la sobirania que ens correspon com a poble i aquesta situació no permet altra cosa que unes eleccions constituents. Tot sembla ara per ara un vall de disfresses i el joc de les cadires entre els partits que aspiren arribar al 27 S. La capacitat d'autodenominar-se dirigent d'alguna cosa és molt pròpia de l'ingeni i de l'habilitat de posar-se al davant de les cues, de frustrar aspiracions amb actes antidemocràtics, el vell tic de les corrupteles polítiques vingudes del franquisme que es volen imposar a la honestedat que ha de presidir la nova política . No podem parlar avui a les esquerres de transfuguisme. I tampoc a les correccions de canvis de partit a la dreta abans de fer les llistes. Són moments de canvi i la noció de transfuguisme dels diccionaris no s'adaptaria a la realitat de l'acció política d'avui. Als partits d'esquerres hi hauran primàries i als partits ded dretes segurament decidirà la direcció qui va a les llistes. En tot cas els demòcrates es procunciaran contra tota manipulació. A Catalunya si fem bé les coses pot ser que puguem fer eleccions amb llistes obertes per primera vegada, que la gent pugui votar qui creu que farà millor les coses amb independència dels demés noms que trobi a cada llista. Les llistes obertes tenen la ventatge que personalitzen el vot i donen més garantia a l'elector. El que compta és la persona, no l'organització. Les llistes obertes acabarien amb el carnaval de les llistes tancades i les vies trapella per escalar i saltar-se les quarentenes i aprenentatges necessaris en tota organització política. Al menys avui n'hem vist una que ha començat la seva vida aprovant un Codi ètic com a primer document. Convé que la política catalana no es converteixi en un carnaval autèntic de declaracions i contra declaracions. El poble treballador no es mereix que el taladrin ni que el vulguin manipular..