discursos per no arribar a acords

Comencem a llegir articles parlant de la senzillesa del fet de convocar unes eleccions i discursos de lamentacions del que s'escampa, de que els partits de la lleial oposició vulguin fer les llistes electorals sense demanar permís al President de la Generalitat sobre qui n'ha de formar part, i d'altra banda veiem que la gent està cansada d'aquesta manera tant poc comunicativa de conduir la política, de les discordies internes del catalanisme. Un cert desànim en veure objectius no clars es detectava en el moment de fer les piulades i cassolades que demanava l'ANC per recordar al President Mas que ha de convocar eleccions en lloc d'aplaçar-les fins a final de legislatura com demana Unió Democràtica de Catalunya. às que "el procés s'ha embolicat". Però no entra al Parlament una moció de censura. S'està desinflant el globus del 9 N del poble? Uns volen eleccions i altres no. Uns volen continuar en el poder com sigui i altres que Mas dimiteixi. Uns les volens constituents, altres simple renovació de Diputats al Parlament i també n'hi ha de nous que volen entrar-hi per influir dins d'un accentuat multipartidisme o abonar l'anacionalisme, i altres s'uneixen per proclamar la independència demà mateix, reclamar decidir no pagar el deute, sortir de la OTAN, el FMI, la UE i el que faci falta. Pocs pensen que a Madrid haurem de tornar a enviar-hi Diputats i Senadors que facin una tasca d'obrir ponts per la negociació futura Catalunya/Espanya, doncs no tot serà cosa d'un equip de govern ni les eleccions muinicipals seran definitòries tal com s'estan preparant per totes les formacions. Catalunya no és una empresa que es dirigeixi per una direcció d'una gran corporació com podria ser La Caixa o Abertis Tampoc veiem que serveixi d'alguna cosa la Taula de Partits mentre és cada dia més patent la desunió de les esquerres. El partit que encara governa a Catalunya que vol atraure a les seves llistes gent d'esquerres amaga ara que feu una política nefasta a Madrid per les classes treballadores i el petit empresari. No volen veure tots plegats que l'ascens de Podemos es produeix perquè la gent ha deixat de confiar en els polítics. Notícia rere notícia, com un goteix constant, ens dona coneixement de casos i més casos de corrupció de gent que ha viscut del poder. Fins ara que no seguin a parlar i govern i oposició es comuniquin per SMS o per comunicats als informatius no sembla una bona manera d'establir diàleg constructiu. Reunions practicament secretes, sense que trascendeixi el veritable contingut de les converses desinfla uns i altres. De tot aquest lamentable mal fer en pateix el procés cap a la independència. Ja només falta ara que surti algun polític o alguna política, ambdós carregats de divinitat, dient que hem de tornar a demanar un referèndum encara que triguem 20 anys per conseguir fer-lo. L'objectiu del Govern català ja no és aplaçar les eleccions, sinó que no saben com dir que no estan per la independència, que el procés es va acabar el dia que es van deixar de trobar i actuar conjuntament tots els partits que van donar suport incondicional al 9N convocat en el Diari Oficial de la Generalitat. El vaixell de la independència canvia de rumb. Queda per veure quin paper juguen i seguiran jugant els no independentistes i la nova categoria de catalans anacionalistes, els que no són partidaris de la independència de Catalunya en referència a l'Estat espanyol amb el que tots tenim molt clar que s'haurà de dialogar i arribar a acords, com també amb Portugal i l'Unió Europea.