nacionalisme espanyol com antídot

Hi ha encara qui planteja que el nacionalisme secessioniste és el radicalisme del catalanisme de poca volada. Per conseguir l'objectiu secessionista diuen que cal afeblir la consciència nacional espanyola amb el desenvolupament d'altres consciències nacionals. El catedràtic de Teoria de l'Estat de la UNED Sr. Andrés de Blas, en un article que publicava ahir el diari el País sobre les causes de l'independentisme, considera que la societat espanyola en el seu conjunt, incloent la catalana, ha fet una valoració deficient dels instruments que té a la seva disposició per tractar les tensions nacionalistes. Proposa sense amagar-ho el nacionalisme espanyol com antídot al independentisme democràtic. Intenta dir que l'independentisme no és un fenòmen democràtic i no gaudeix de legitimitat. Contraposa dret d'autodeteminació i dret a decidir a pluralisme, tolerància i lleialtats compartides. L'autor considera que s'ha donat valor a prejudicis del segle XIX paral·lels a la lluita de raçes, de religions o de classes, sense adonar-se que aquesta lluita mai ha desaparegut del teritori espanyol i fou impulsada pel règim franquista sense cap pietat creanbt èlits entre la burgesia acomodada a la dictadura i la nova burgesia nascuda entre els servidors de la mateixa. Trioba a faltyar els partits nacionalistes actuant com agents de representació dels interessos econòmics i socials dominants en les seves societats. Assimila d'aquesta manera nacionalisme a la burgesia dominant, el que ha sigut la minoria catalana al Parlament espanyol. Afirma que el radicalisme es depenent de personal alliberat dels seus vincles socials tradicionals, de manera que no creu en la formació en llibertat d'un ideal renovador que no creu en el paper de la burgesia ni dels seus representants polítics. També diu que la crisi que viu Espanya és un estímul per les actituds independentistes, quan resulta que l'estímul ha sigut l'ofegament econòmic de Catalunya, el radicalisme radial i centralista dels governs tant de dretes com d'esquerres que han passat per Govern de l'Estat, la catalanofobia fomentada desde un llocs de governs amb poder per eliminar qualsevol menció o notícia, acte cultural o expressió en llengua diferent de l'espanyola als mitjans públics. Encara no s'ha oblidat allò de "Hábleme en cristiano" que tantes vegades ens havien dit quan començamem en català alguna comunicació amb funcionaris de l'Estat espanyol. L'error és creure que catalans i bascos ens dediquem a afeblir la legitimació de l'ordre polític espanyol i afavoror les tesis independentistes, quan resulta que el que fem és defensar la nostra identitat nacional davant l'acorralament judicial a que es troba sotmesa la nostra política i fer els impossibles perquè la legitimitat democràtica històrica de Catalunya no es vegi més malmesa. No veu que l'independentisme avui és l'expressió del desig nacional majoritari, i Catalunya no accepta avuio sotmetre's a una consciència nacional espanyola, doncs no creiem en cap promesa de l'Estat governant qui gpoverna i sabedors que res no podem esperar ni der socialistes ni de conservadors espanyols que tantes vegades enes han negat. Es diuen liberal demòcrates quan en realitat són negacionistes de tot el que reclama Catalunya, generant unes tensions i més problemàtica social que el poble català no mereix. No veuen els polítics espanyols i tampoc l'autor de l'article comentat que és el poble qui reclama una regeneració democràtica i el dret d'exercitar la democràcia psarticipativa que Europa ens reconeix a tots els europeus i les Nacions Unides als pobles que volen decidir el seu futur polític. Més aviat caldria que els Catedràtics de Teoria de l'estat parlessin de solucions democràtiques d'acord amb el Dret de les Nacions Unides i els principis del Consell d'Europa. Millor que els polìtics de Madrid parlin de consciència democràtica abans que de consciència nacional, seria molt millor.