política espatarrant, però política?
by
Pau Miserachs
/
dissabte, 10 de gener del 2015 /
Posted in
eleccions,
govern de concentració,
grups de pressió,
partits instruments,
vella polìtica
Gent del partit socialista català vinculat al Partido Socialista Obrero Español crítica el procés de les converses Mas/Junqueres dient que és com un vodevil. Considerant que no és seriós el que estan fent ambdós dirigents polítics. Finalment arriba en David Fwernandez de la CUPO i diu com Junqueras que no es pot fer llista única sense partits amb personalitats independents, associacions. Catalunya és un país plural i no és pot obviar la seva pluralitat política en cap elecció. No pot passar desapercebut que Oriol Junqueras en uyn article publicat avui a El Periòdico proposa al Prewsident Mas de fer un govern de concentració nacional i cinvocar eleccions que hauran de ser constituents. Això seria lo més raonable en l'actual situació i deixar-se Conv ergència de més excuses i dilacions per anar guanyant temps i intentar recuperar el seu sostre electoral, és a dir poder. Hi ha gent que està en la creença que els únics instruments són els partits, quan resulta que una bona part de l'esquerra creu que l'instrument de canvi radical és la independència. CVonvocar eleccions no podrà trigar gaire més. I que el President Mas intenti culpabilitzar del retard de la convocatòria a una ERC que li ha donat suport fins ara no és manera de donar les gràcies a qui demana eleccions quan abans perquè el poble decideixi el que s'ha de fer triant els seus representants lliurament. Podrien haver aprofitat el temps tots els partits per fer la nova llei electoral amb llistes obertes que és una bona manera de deixar triar qui ha de representar, no que els partits vulguin imposar qui va a la llista, una forma de verticalisme que comença a ser discutible perquè és demostratiku de manca de democràcia interna. Els partits acostumats a decidir en part a dit els seus representants i càrrecs o a posar gent a les llistes que no discuteixi les ordres de dalt només demostren que són instruments de qui mana i dirigeix el suposat partit que es pot convertir facilment en un grup de pressió segons els mitjans i poder de que disposi.Molt està per fer a la polìtica catalana. Però dir que és un vodevil. és un greu error i una mala consideració de quelcom espatarrant com la polìtica autèn trica que tots volem arribi a través de l'evolució de la mateixa política i realitzar la ruptura amb la vella política que encara sobreviu al govern de Catalunya. David Fernández i Oriolo Junqueras tenen raó. Però cal que una elegant educació de les orelles faci desaparèixer la definició de vodevil i poc seriós a qui demana més democràcia.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada