res no ha canviat. Lloances

Els diaris de Madrid parlen de fracàs i de desgovern de Catalunya pel fet de la convocatòria d'eleccions autonòmiquee pel 27 de setembre que va fer pública ahir el President de la Generalitat. El Senyor Rajoy ha dit que el Sr. Mas ha fet be de aplaçar les eleccions i l'emplaça a posar-se a governar. Li dedica lloances per no convocar eleccions plebiscitàries. En canvi a Catalunya segons sembla tothom es mostra satisfet. Eleccions per fi és el crit de joia d'algunes entitats, però amb molts ciutadans descontents per la llunyania de la data. LÑa vida al carrer i a les empreses segueix igual. NO s'adornen els balcons aquesta vegada amb domassos ni amb senyeres ni estelades. Els partits amb reprtesentació parlamentària, però ho valoren amb recel. De fet CiU s'ha sortit amb la seva que era guanyar temps per refer-se a costes d'ERC, dilatar la situació d'impasse esperant el miracle. Ara faran discurs des de la Generalitat dient que l'economia va bé i Catalunya torna a ser l'oasi, igual que el President Rajoy fa a Madrid o per on es passeja parlant d'Espanya. Mas confirma que la seva política és la mateixa del Senyor Rajoy. Als informatius taparan la conflictiva situació social i repartiran crèdits al consum per pagar els banquets de les primeres comunions. Els que queden realment desmarcats són els partits unionistes, els anacionalistes i els no independentistes. Ara no tenen tant de joc davant l'impuls de "Podem", la versió catalana de Podemos que les enquestes situen com a segona força política de Catalunya si a més va coaligada amb ICV, la monja revolucionària Forcades i la lluitadora social Ada Colau. La construcció d'una esquerra pragmàtica, plural i no dogmàtica queda en stand by mentre es reagrupen càrrecs fugats del PSC-PSOE,socialdemòcrates, gent nova i gent d'esquerra liberal sota noves sigles que també poden ser marques blanques per reciclar polítics i càrrecs caiguts o a punt de caure. Som a la era de les marques i els partits no han de ser menys. El que no podia ser és que les associacions que han mogut el poble diguessin que es presentarien pressionant constanment si els partits no movilitzaven. No és temps de la movilització permanent de la gent que vol la independència, sinó de treballar per sumar el poble de Catalunya en una voluntat unitària per la creació de la República Catalana independent de l'Estat espanyol, crear estructures d'Estat i fer front a la destrossa de la política social que ha fet la dreta conservadora al poder. Lloances doncs si es fa aquesta feina. I si arribem a les eleccions per discutir només espais de poder i cadires com ha passat altres vegades, tant amb les dretes com amb les aparent esquerres, llavors haurem de dir que res no ha canviat i que l'independentiusme queda com excusa refugi.