mentides a dojo. Però qui menteix?

El Senyor Rajoy diu que el President Artur Mas i el dirigent d'ERC Oriol Junqueras diuen mentides i enganyen el poble català. El Secretari General del PSOE Sr. Sanchez diu el mateix sobre les mentides dels altres, afirma que que tots menteixen. Els de Podemos també diuen que els que enganyen són els altres. I ha començat un espectacle que ha de durar nou mesos fins a les eleccions generals. Ara passarem tot el temps fent campanya, reunint gent dels partits en tota mena d'actes per que es vegi força gent en els informatius de la televisió. Res de nou, el de sempre. NO trobarem massa diferpències entre els programes dels uns i els programes dels altres. Tots donen prioritat a parlar de les mateixes polítiques socials, reduir l'atur, reactivar l'economia, innovació, millorar la sanitat i l'educació. Però no passen de generalismes, no concreten com i de quina manera. Pocs parlaran de la contrucció de la Catalunya nova i de suprimir les Diputacions provincials i Consells comarcals per crear les vegueries. Pocs parlaran de reformar la Justícia perque pugui actuar com a poder independent i proper al poble, fer una política penitenciaria diferent i perfeccionar i potenciar el dret civil català. Gairebé ningú parlarà de la llibertat de premsa que hauria de ser el primer punt, la primera reivindicació de tots els partits junt amb el reconeixement del dret de Catalunya a forjar el seu destí lliurament. Els polítics de Madrid parlen de mentides a Catalunya i troben el màxim ressó en els mitjans que no volen tractar la qüestió catalana amb objectivitat. En la lluita pel poder a Catalunya sembla que el catalanisme, lo català, no interessa als partits sucursal dels espanyols. Tots volen lligar lo català a les decisions del Congreso de los Diputados, invadir les competències de Catalunya i controlar la despesa pública amb retallades tractant de fracàs la política econòmica de la Generalitat, sigui la que sigui. L'espectador dels telenotícies veu amb estupor com se succeixen les acusacions i denúncies dels uns contra els altres. Todos contra todos és la regla. És aquesta la manera de fer política? No podrien presentar els de Madrid un projecte de política constructiva? No seria bona idea facilitar que la gent faci horaris europeus i tingui temps per la formació personal i el lleure? No seria millor que parlessin de canviar la política laboral i salarial per què la gent se senti més lliure i menys esclavitzada a la feina? No podriem escoltar i veure de tans en tant sardanes i cançó catalana a les emissores de radio i televisions públiques i privades amb centres emissors a Madrid i rodalies? És el català llengua maleïda a Espanya?