canvis de nom a les esquerres

En el moment actual els partits d'esquerres acusen un desgast a tot Europa que la dreta conservadora ha aprofitat amb molta habilitat per reduir els drets del món laboral. Apareixen ara noves formacions a l-esquerra amb denominacions difoses que no acaben d'aclarir programes i principis o es contrediuen de dia en dia. Gent nova o gent fugada de formacions tancades, verticals, sense democràcia interna i amb dirigents que només s'escolten ells mateixos, però les noves formacions són radicalment diferents en les formes. Comencen a proposar polítiques econòmiques i socials que volen ser més nítides que les tradicionals socialdemòcrates, les conservadores i les liberals clàssiques. Aquests nous moviments volen resoldre la situació de desigualtats fomentades per l'atur i la pobresa creada per les polítiques neoliberals dels darrers anys del segle XX. Els moviments difosos volen resoldre el que no han sabut resoldre la socialdemocràcia i el liberalisme d'esquerres. Aquests corrents han perdut força i credibilitat per no haver limitat la concentraci'o del poder del diner de les oligarquies financeres abans de la crisi, ni haver impedit la gran concentració de riquesa en unes poques mans. S'ha perdut la diferencia tradicional entre dretes i esquerres quan la política ve dominada per la gestió econòmica, les exigències dels mercats. Calen nous programes i proporcionar un horitzó de millorament de la vida social, de renovació i honestedat en l'exercici de la gestió pública per acabar amb la corrupció actual. Els canvis de nom s'han de fer en política per sumar, i a Catalunya per arribar a sectors que dubten de la viabilitat de la independ[encia i es refugien en la dreta unionista, tot i sabent que una Catalunya independent seria la 28 economia mundial. Calen moviments d'unificació de les esquerres democràtiques. Una nova esquerra que es deixi de matisos i diferències merament ideològiques,i es mostri preocupada per implantar la democràcia social que asseguri a la ciutadania un estat de benestar real i la redistribució responsable de la riquesa per la via tributària. Una nova forma de conduir la política unes esquerres fraternals que renuncii a velles identitats amb formes participatives de nova generació seria un bon pas per estimular l'il·lusió perduda. Cal donar molta raó als indignats del 15 M que demanaven l'abolició dels privilegis. La nova refundació de les esquerres a Catalunya, encara que sigui amb noms difosos obra la possibilitat de que el poble no torni a perdre i es pugui realitzar un futur de justícia social. La nova esquerra en cionstrucci'o te una oportunitat per conduir el canvi social cap una nova democr[acia.