declivi de les conversions

Diuen que són la garantia de tot lo bo i carreguen contra el President Mas sense pensar-so gaire. També carreguen contra Podemos i el seu dirigent Pablo Iglesias. els homòlegs dels que guanyen les eleccions a Grècia acusant-los de populistes. Volen dir amb gran aparell que només ells tenen un bon programa i una magnífica política. La crisi no ha pogut amb ells, ni la corrupció. I ara també carreguen contra la corrupció. No volen veure que les classes mitjana i treballadora no aixequen cap amb la política que fan. És la mateixa a Madrid i a Barcelona. Interessen els guanys i socialitzar les pèrdues. Madrid ens estreny una mica més els ingressos públics, ho discuteix tot i ara també ens ha parat amb un recurs al Constitucional l'impost sobre els dipòsits bancaris després de fer-ho amb l'euro per recepta. No veig com se pot dir d'aquesta manera de fer constant l'espanyolització de Catalunya. Catalunya no es volcarà mai per una Espanya que la comprimeix i la porta al declivi institucional. I no veuen que cada vegada que ataquen el tema català fan més gent farta del que diuen. Cap conversió de Catalunya a l'Espanya canyí és viable amb aquests sistema de fer les coses. Ni podem somniar en establir llaçs de federalisme amb Espanya si Espanya segueix punxant contra la demanda de exercitar el dret a decidir, impedeix l'exercici del dret a l'autodeterminació de Catalunya, s'interfereix dia a dia en l'exercici de les competències de la Generalitat i el Parlament de Catalunya. De cap manera no ens podem creure ara els que parlen de federalisme que són els mateixos que votaven contra Catalunya al Congreso de los Diputados. Molt han trigat alguns en obrir els ulls i recrear amb un altra nom l'antiga Unió Socialista de Catalunya. El nostre país té dos greus problemes ara. El primer, un Govern que no és prou decidit per defensar el dret de Catalunya a l'autodeterminació davant la Comissió de Drets Humans del Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides i la manca de democràcia interna i retalladda de drets i llibertats que patim a Espanya davant el Consell d'Europa. El segón problema, és el fet de que el Govern de Catalunya no presenta un pla de xoc contra la crisi i defensar la viabilitat econòmica internacional de les empreses catalanes, l'estalvi gran i petit, practicar el rupturisme amb la vella política. LA marxa cap el canvi com diuen des de Podemos també ha començat a Espanya amb el tic tac del rellotge de Pablo Iglesias. A Catalunya el rellotge del canvi el porten d'una banda l'esquerra i el nounat moviment d'esquerres, i d'altra banda els joves de les CUP i l'aliança Podem, Guanyem, ICV i Procés Constituent. El Partit Socialista que ha esmicolat la seva representació i desgavell organitzatiu intentarà sobreviure oferint pactes d'esquerres sense preguntar-se on van ni amb qui. A les properes eleccions municipals la qüestió per alguns sens dubte serà no perdre cadire i seguir vivint de la política com a professionals.