ni dreta ni esquerra, Syriza

L'ensorrament del Pasok a Grècia ens recorda les imatges de les enquestes que diuen el matreix del PSOE a Espanya i del PSC vinculat al PSOE a Catalunya. El divorci entre el poble i els dirigents polítics dels vells partits tradicionals l'hem de llegir tenin en compte l'individualisme amb el que el sistema del modern capitalisme ha volgut disoldre i fer desaparèixer sense èxit a Catalunya la col·lectivitat i les tradicions, a més d'algunes identitats nacionals. S'ha volgut prioritzar una cultura banal mentre la comunicació en xarxes li prenia el lloc. El coneixement i domini de les noves tecnologies és cultura, no l'acumulació de llibres i de conferenciants sense públic. Hi ha una nova idea de cultura contra la que no pot el capitalisme salvatge. La dominació cultural acaba convertint-se en una negació de la mateixa idea de la cultura feta pel poble. L'esquerra moderna v a nèixer d'un compromìs històric entre el moviment obrer i els partits de l'esquerra burgesa. El naixement de l'esquerra Republicana de 1931 fou un exemple més d'aquest procés. No ho fou el PSOE que no comptava amb el recolzament de les forces obreres i seguyeix sense tenir-lo. El capitallisme salvatge ha treballat intensament a travers els partits conservadors per desfer la idea de classe, destruint les classes mitjanes, fent creure que no hi havia alternativa al capitalisme actual de concentració de la riquesa en poques mans, el de la desigualtat, el del fals progressisme d'una burgesia farcida de privilegis que la irrupció de Podemos en el mapa polìtic del Regne d'Espanya està fent saltar. Els avenços pagats a preu de perdre la llibertat i vincular-se al pagament de deute no són avenços ni poden ser considerats progrés. Aquesta és la gran contradicció entre la buirgesia i el pobloe treballador actual, quan el progrés se'l reserva la burgesia benestant ampliant l'escletxa de les desigualtats. La diferència s'ha de trencar amb l'accés de tot el poble als beneficis de la cultura, la ciència i el coneixement, crear el pervindre comú. Progrés social exigeix també progrés moral, no apoartar al poble treballador dels seus drets com a persona, acabar amb les discriminacions per aparença personal i origen social. Cal un procés de reconciliació social en el respecte als valors, acabar amb la divisió del poble en classes. Ni dretes ni esquerres, societat de gent que treballa amb honestedat, posa fi a la riquesa especulativa. Cap limitació de les llibertats públiques i afirmació social, respecte a la lliure iniciativa i planificació per temps de crisi. Reinventar l'esquerra, en definitiva per tenir més llibertat, més societat, més solidaritat social,. millors serveis, poder democràtic, poder del poble.