quadern negre de la independència

Josep Pla va escriure el Quadern Gris com a fidel retrat d'una època, uyna manera de viure i de ser, la història d'un temps. Ara convé fer l'anàlisi del que passa, del que fem, de com fem la política i del que convé fer. Una primera proposta després del 9N fou pretendre hivernar els partits polìtics i fer una sola llista electoral de país, amb el President Mas com a capdavanter. Tots darrera el President era el crit. Es volia deixar els partis sense força. Es volia posar de nou el poble al davant. Però com a capdavanters del poble es presenten persones que presideixen associacions de masses, algunes dolgudes amb els partits. Quan han proposat anar a la llista del President li han donat força, energia. Han volgut desinflar la lleial oposició. Entre mig ha aparegut una nova força política anacionalista que es diu d'esquerres que parla malament de la vella política. Segons els sondeigs de El País, Podemos ja és la primera força política a Espanya i amb garanties de ser la que rebi més vots en unes eleccions generals, el doble que el mateix PP avui al Govern. Ciutadans també es troba en ascens com les CUP. I sembla que es desinfla ERC. No es valora l'aparició del Moviment d'Esquerres català símil d'una Unió Socialista plural, queda en "varios", a un nivell inferior a UPyD. També es desinfla l'independentisme amb els problemes de cada dia. La movilització permanent no és posible en la nostra societat i noi v eig gens positiu que ANC am enaci amb cassolades i piulades contra els partits de Mas i Junqueras si no es convoquen eleccions abans d'aquest dijous. ANC es vol posar en el lloc del President Mas que fou elegit majoritàriament per la via democràtica. I una associació de cent mil persones no pot ordenar a un President de la Generalitat el que ha de fer, l'ha de respectar en les seves decisions, encertades o no, encara que no hi estiguin d'acord. Amb aquest acte ANC perd tota la credibilitat democràtica com institució. El poble no està per seguir dictats de ningú. Tampoc seria fiable ara que ANC es vulgui transformar en partit polític o col·locar-se en llistes de partits als que ha combatut amb la seva darrera política. Molt queda per fer en aquesta feble democràcia, per sanejar-la i conseguir una governança honesta al servei del poble. Encara som en els temps de les combinacions i els buscacadires. La vella política de la pressió per objectius segueix vigent. Només falta ara per confondre més la situació i acabar de desacreditar l'acció polìtica actual que vulguin imposar els que manen condicions als que no manen sobre els continguts de les llistes electorals. Seguim llegint als diaris nous casos de corrupció. Ara ens hem de preguntar si queda algun polític que no estigui embolicat en més històries.