ni amenaces ni por. Ara treball

Passen les turbulències amb la mateixa rapidesa que arriben. A Grèciadesprés de les eleccions i amb nou govern s'han posat a treballar per resoldre la greu situació que pateix el país. Han començat a canviar la fòrmula. Ara volen mantenir en marxa els serveis pùblics, apujar el salari mínim i negociar el deute amb la Unió Europea. Al Regne d'Espanya les coses no van pel mateix camí. Tornen les amenaces contra la dissidència catalana, el discurs de la por, no pugen les pensions per anivellar-les amb el cost real dels serveis, el salari mínim segueix practicament igual, ara per sota del grec, la corrupció i el mercat negre no desapareixen. A Catalunya comença a ser conegit un full de ruta de la Taula de Partits que no faria despreci d'un pacte federal amb Espanya, d'un arranjament fiscal o d'un nou Estatut d'autonomia. No tot acaba en la independència. Hi ha qui comença a preguntar-se que han negociat i pactat els partits, doncs si no tot allò que ens fa mal com país que som no s'acaba amb la declaració d'independència de l'Estat espanyol que esperem un dia o altra, vol dir que els partits no volen còrrer riscos i preferiran prioritzar els problemes socials. Les possibilitats de diàleg amb l'Estat segueixen obertes a l'espera de que torni el bon sentit al Govern de Madrid i entengui que no tots parlem castellà a l'origen, que l'Estat és plurinacional, els agradi o no. Ceballuts i poc dialogants, els polítics de Madrid saben que hauiran de rendir comptes en properes campanyes electorals. S'adonaran sens dubte de que estan fent malament les coses i que trencar relacions amb el poble és mala cosa quan comencin a perdre places com Madrid i València.També les properrs eleccions seran un camp de proves per les noves formacions que hauran de definir-se sobre les reivindicacions nacionalistes de Catalunya i Euskadi, doncs seria contradictori que a Catalunya els mateixos parlant contra la casta diguessin una cosa i a Madrid una altra. De ser així, és clar que el globus de l'il·lusió començaria a desinflar-se de nou, la nova política hauria envellit de cop i tornariem al joc clàssic que volem abandonar al record de la històoria. Aquest pèrill o probabilitat de contradiccions que veiem en les formacions no catalanistes, les que neixen i moren a Catalunya, les que no depenen d'organismes centrals domiciliats fora de Catalunya no ens ha d'impedir construir a CAtalunya una nova esquerra seriosa, honesta i capaç és l'oportunitat present a Catalunya. Segueix sent clar que sense l'esquerra no hi haurà canvi social. Cal que les diferents formacions d'esquerres comencin a repensar el seu camí de futur. La independència no és màgia em deia ahir nit un bon amic. La reflexió conjunta de les esquerres catalanes és cada dia més necessària per arribar a la recomposició de l'espai que ha de governar. L'honestedat en política és imprescindible.