a propòsit de ciutat morta

Moltes vegades es conjuguen posicions idealistes amb plantejaments pragmàtics sobretot quan compten més els resultats que els esforços. Però quan un pensament de progrés i de servei incideix en la construcció d'un nou sistema social i polític, és evident que la Justícia, poder i administració pública, ha d'incorporar noves maneres de fer. La justícia inquisitorial que encara és vigent amb les lleis processals que practiquem no defineix un avenç en les aspiracions d'una justícia diferent, que permeti al justiciable defensar el seu dret amb les proves que entengui són les adients. Sense entrar a discutir ara els redactats de les sentències i les valoracions fetes amb les proves practicades que no he pogut llegir, és clar que els fets declarats provats només es poden destruir amb proves noves que demostrin que la sentència condemnatòria fou dictada amb valoració errònia de la prova i els fets eren uns altres. Hi han però moltes incògnites i contradiccions en el cas. No són suficients les denúncies públiques fetes a travers un documental de desaparició de les proves de l'anomenat objecte contundent pels serveis de neteja municipals, de discriminació per ser antisistema els acusats, i d'arbitrarietat i maltrataments fetes anys després del judici. Falten documents i testificals. Ara es posa en dubte el sistema judicial i la forma de fer dels tribunals. Que això passi en un estat que es diu social i de dret, és presenta com un pel sospitós de manca de garanties suficients pel justiciable com exigeix la Convenció Europea de Drets Humans i de manca d'agilitat del servei públic. Si no s'han admès proves testificals i documentals exculpatòries s'ha de saber el per què i com s'han rebutjat els recursos. En una democràcia ha d'existir el dret a verificar el que ha passat en un judici en discussió per formes i maneres. No és cosa tancada el que la història aixeca i l'opinió pública veu horroritzada per l'estil que s'en desprén. El fet demostra que necessitem una justícia amb mitjans, àgil i a l'ensems eficient, amb la visió clara de que no tot acusat per serveis policials és un incriminat segur. La presumpció de veracitat dels informes policials ha de desaparèixer de les nostres lleis processals i més quan apareixen discrepàncies demostrables, buits i contradiccions que no permetrien sostenir una acusació si es poden practicar totes les proves exculpatòries proposades. Aquesta reforma és indispensable i justificada si ara apareix el testimoni presencial que diu veritat i que aclareix els fets i resulta que la veritat del que va succeir no és la que figura com a fets declarats provats en sentència. S'ha de poder investigar el com i el perquè de les actituds i resolucions judicials. Portar la democràcia a la Justícia vol dir cambiar moltes coses des de serveis administratius a formes i maneres de fer en el sector de la investigació dels fets i determinació dels responsables. La Justícia és un poder i també una administració pública. Ha de treballar amb independència de qualsevol poder, inclós el policial i el de l'opinió pública, treballar sabent que les estrictes lleis processals encara vigents no han d'impedir que es descobreixi la veritat dels fets en el judici oral i la voluntat de produïr un dany, i com diu el Codi Civil, el que està mal fet s'ha de desfer.