la constitució com a dret artificial

En el món actual hi ha un interès desmesurat en construir constitucions com a normes bàsiques de la convivència, però una constitució no sempre té una correspondència clara amb el dret donat que la té amb la política i la mateixa societat. Una constitució respon a una decisió, no al consens de la societat polìtica. Es pot considerar la constitució com un acte de ruptura, el resultat d'una creació evolutiva, obligada a correccions i ajustaments. Tota constitució pot presentar concepcions diferentes de la mateixa política. Les constitucions doncs no són constitutives de limitacions tot i que una constitució pot presentar problemàtiques i ambiguïtats. Alguns governs actuen com els antics reis absoluts fent que la seva paraula sigui la llei, l'interpretació exclusiva de la llei. Aquestes actituds porodueixen resistències. No és fàcil conciliar dret i llei, fugir de la subjectivitat. Un govern que censura la societat atribuint-se qualitats democràtiques, però no permet la crítica oberta i la censura dels seus actes. La constitució pot arribar a ser un exercici d'autoritat a utilitat d'una oligarquia. Una constitució permet o ha de permetre les confrontacions ideològiques i el desenvolupament de les forces polítiques. El límit és el respecte de les regles generals de la justícia. Una constitució no pot ser una norma creada pel despotisme encara que es digui democràtic. Una constitució que permeti els privilegis i les oligarquies permet la resistència i el trencament amb el passat. Ens cal pensar per nosaltres mateixos, adoptar els mètodes de pensament dels grans pensadors, corretgir les idees generals i les insuficiències. Les constitucions han de difondre els sentiments generals de les societats democràtiques, el foment d'institucions lliures i la sociabilitat, la cooperació i la solidaritat. Cal pensar també que tot el que és artificial no és permanent si la societat mostra la seva opinió en contrari.