Catalunya, via republicana

Existeix una tendència orientada a crear o restaurar Estats democràtics. Fou un dels objectius de les potències que guanyaren la segona guerra mundial que ens recorda la película "La casa de té de la luna de agosto". De vegades el reconeixement del dret es produeix a travers el principi d'autodeterminació com fou el cas d'Irak en el que la resolució 1483 de les Nacions Unides de l'any 2003 va evocar el dret del poble iraquià a determinar lliurament el seu avenir polític. El mateix havien dit l'any 2002 en relació al poble afgà, remarcant el dret com inalienable en les resolucions 1383 de 2001 i 1401 de 2002. És u8na pràctica obligada pels Estats implicats en cada procés. Els nous Estats ha quedat ben clar han de ser democràtics. És evident que la comunitat internacional no pot controlar el neixement de nous Estats. Aquest dret tradicionalment aplicat en els casos de descolonització permet avui fonamentar una nova concepció del principi d'autodeterminació, doncs la comunitat internacional no ha prés cap acord en contrari referent al neixement de nous Estats. El cas català és ben anterior a la Constitució espanyola de 1978: És un territori Catalunya que fou sotmés a un govern alié i una monarquia absolutista aliena a Castella per la força de les armes en una guerra successòria que implicava les potències europees del segle XVIII. Els temps han canviat,la societat ha evolucionat, però no ha desaparegut l'autoritarisme del govern espanyol successor del de Castella en tot allò que fa referència a les llibertats i drets de Catalunya. Segueixen confonent Catalunya com terra de conquesta a la que han d'imposar virreis facilment controlables des de l'Estat.