llibertat d'expressió i societat democràtica

La llibertat d'expressió constitueix un dels fonaments essencials de la societat democràtica, una de les condicions primordials pel seu progrés. En nom de la llibertat i de la democràcia no es poden prohibir les informacions que xoquen o inquieten l'Estat. L'exigència del pluralisme, la tolerància i l'esperit d'apertura determinen l'existència o inexistència de la societat democràtica, segons sentenciava el Tribunalk Europeu de Drets Humans el 7 de Desembre de 1976, tres anys abans que l'Estat espanyol hagués ratificat el Conveni de Roma de 1950 per a la protecció dels drets humans i llibertats fonamentals, el 4 d'octubre de 1979 (BOE 10.10.79. L'aplicació d'aquest dret al món polític i al dret de consulta pública quan de participació ciutadana en la governança es tracta genera una opció jurídicca ben discutible, però orientadora del límit que té tot estat per vetar o impedir el dret de les minories nacionals a expressar la seva voluntat polìtica i defensar-la mitjantçant el vot. Aquests drets estan intimament conectats, doincs no hi haurien eleccions lliures si no es respeta el dret a la informaciò i la llibertat d'expressió de tots els participants. La societat democràtica per existir de manera efectiva ha de complir uns requisits bàsics que s'han d'interpretar com diu el mateix tribunal a la llum de les condicions de la vida en els moments presents. La negastiva a tot el que els demés proposen és la negació de l'esperit democràtic, la porta oberta per ignorar els drets humans, traicionar la justícia.