oposició d'Espanya al principi democràtic

El Govern del Regne d'Espanya ha decidit impedir la independència pacífica, equitativa i democràtica de Catalunya. Ja ho va fer amb els territoris d'Ultramar, les anomenades Espanyes que poc a poc es van anar desempallegant del frívol i implacable tracte dels funcionaris i governants espanyols des del segle XVIII. El Govern d'Espanya sap que el marc jurídic aplicable al cas del Referèndum que no vol és l'internacional. No es tracta d'un referèndum constitucional més que se situaria en un nivell diferent. El referèndum pactat per la via constitucional és inviable. Però si ho seria pactat d'acord amb allò previst en els Tractats i Acords internacionals que reconeixen el dret dels pobles a la lliure determinació ratificats pel Regne d'Espanya. L'aplicable és el Dret Internacional Públic que conté, com explica el Professor Ferranm Armengol, les normes sobre creació, modificació i extinció d'Estats. És un referèndum doincs que no es regeix per les regles d'un referèndum constitucional per reformar la Constitució d'un país o algun estatut d'autonomia. No fer un referèndum d'autodeterminació seguint les regles constitucionals i lleis interiors del paìs o Estat del que es vol marxar no converteix el referèndum en il·legal i fa decaure tota acci´`o penal contra els convocants. Les lleis interiors d'un Estat, Constitució inclosa, no poden impedir la celebració d'un referèndum per la lliure determinació d'un poble, si a més els seus diputats i govern donant compliment a un mandat democràtic així ho decideixen. Les lleis no ho resolen tot i on les lleis no arriben arriba el principi democràtic i el Dret Internacional Públic que és el que el Govern d'Espanya no vol admetre vulnerant drets fonamentals del poble de Catalunya, a més d'ignorar que tant la Constitució de 1978 com l'Estatut de 2006 reconeixen i garanteixen el dret dels Diputats i Senadors a la immunitat parlamentària. El que és més sor`prenent és que el Govern d'Espanya se salti el propi sistema coinstitucionasl que integra els drets humans reconegits per la Declaració Internacional de 1948, el dret a la nacionalitat i el de participació en els assumptes públics que és precisament el que significa un referèndum. Són nomborses les Resolucions del Consel de Seguretat i de l'Assemblea General de les Nacions UNides que resolen conflictes similars sempre amb la mateixa recepta del referèndum com mètode democràtic per solucionar-los. El que resulta incomprensible en l'actual societat de la informació que permet accedir en segons als precedents indicats, és l'actuació del Govern d'Espanya interposant Constitució i Codi Penal al principi democràtic reconegut pel Tribunal Suprem del Canadà el 1998. La idea de declarar nul tot allò anterior a la victòria militar franquista de 1939 que va declarar la Sentència del Tribunal Constitucional de 26 de maig de 1982, no serveix per impedir el referèndum que ja reconexia l'Estatut republicà d'Autonomia de 1931 anul·lat per Decret del general Franco de 1939. Però seguint aquesta actitud negativa, els governants espanyols posen en risc a l'Espanya actual l'imperi de la llei supeditat al Dret Internacional Públic. Saben que la seva posiciò negacioniste és democràticament inacceptable i contrària a l'enfortiment de l'Estat de Dret, tenint en compte a més la Carta de Paris de 21 de novembre de 1990.