estabilitat i privilegis

El president Rajoy està molt preocupat per l'estabilitat política ara que veu que els joves de Ciudadanos se li rebelen i li redueixen amb vots en contrari al Congreso de los Diputados el seu esperit de governar sense limitacions. Rajoy parlava avui en un acta del PP de responsabilitat com inversió per governar amb o sense diàleg. Que no hi hagi diàleg no el preocupa. Ell, parla de que no es nega al diàleg i que els que no volen són els altres. En dient que "la Ley és la Ley i es igual para todos", Rajoy ja ho té tot fet. No necessita més. Ell imposa la llei feta segons conveniència dels interessos que realment representa i defensa des del poçder, dient que és la voluntat de la gent i que representa el dret a decidir dels espanyols, acabant per invocar els valors de la unidad d'Espanya i la sobirania nacional. El quadre polìtic institucional adquireix amb aquest PP una dimensió inversda, doncs no pot impedir que l'acció polìtica es faci al marge dels partits i dels Parlaments. Les plataformes i els col·lectius contestataris són cada dia més nombrosos com també operen davant el Govern els grups de pressió i els d'interès. Aquesta realitat condiciona la política legislativa i reguladora de la vida social. Aquest fenòmen obliga a reconèixer la influència extraordinària del canvi social que vá més ràpid que l'evolució política. Canvien les tendències i formes de vida. Les insticucions econòmiques es modifiquen i trenquen els vells motllos institucionals. Les lleis del passat passen a l'arxiu. L'immobilisme polític conduiria la societat a la limitació del destí del poble i dret a la millora de les condicions de vida. Els governs, com l'espanyol, es creuen que desenvolupen la tasca amb una sensació d'estabilitat que és la dels porivilegis que no volen revisar per protegir els seus interessos, no veient que la societat no és una estructura estàtica com ells pensen, doncs la societat és dinàmica i existeix com un sistema de forces operants, com deia el filòsof Julián Marias. La separació política de part de l'oposició enfrontada amb un règim que involuciona esperona més el desig democràtic i la participació directe dels ciutadans en les decisions que els vinculen. L'escàndol de l'IBI que no paguen les instal·lacions religioses per acord amb el Regne d'Espanya, com explica Daniel Arasa avui en un clar article a La Vanguàrdia, s'extén als partits polítics i fundacions, sindicats i federacions esportives que gaudeixen d'aquest tracte de favor. L'estabilitat es construeix, sembla, en base als privilegis, confonent immunitat amb impunitat. També confon el Govern d'Espanya els fonaments de l'Estat de Dret que es troben en la dignitat hunmana, la flexibilitat i la justícia social a més de l'obligat respecte al Dret Internacional aque semblen oblidar i defugir-ne l'aplicació. La unitatv d'Espanya es pot invocar per oposar-se a la ocupaciò procedent de l'exterior, però no per impedir la celebració d'un referèndum d'autodeterminaciò per la independència d'un poble com el català que compleix tots els requisits per esdevenir Estat independent.