Europa

Europa com a unió d'Estats s'ha fet amb el respecte a un grup de principis i valors que donen vida a la ciutadania europea per superar els estrets marcs nacionals de la postguerra. Però alkguna cosa falla als 60 anys d'una Europa que no acaba de superar els marcs froterers discriminatoris i el poder dels vells eatats jacobins ha creat dersafecte, desorientació i incertesa entre els pobles i els ciutadans. No s'ha reforçat la integració. No s'ha democratitzat el sector institucional. El benestar social ha caigut desequilibrant les economies i els nivells salarials a l'Europa mediterrània. No s'ha creat l'harmonització fiscal. No existeix el pacte social amb la pressió de les oligarquies financeres sobre els governs. La cohesió és avui inexistent. No hi han polítiques culturals, No existeix política exterior. Europa està avui sotmesa de manera indiscriminada a la barbàrie terrorista i ha deixat de ser invulnerable com els Estats Units el 2001. No es practica el principi de subsidiarietat. No es reforça l'autonomia local. No es garanteix la llibertat individual dels ciutadans i es dificulta la participació democràtica amb pertits subvencionats, piramidals i de llistes tancades. Les Declaracions sobre els drets fonamentals del Consell d'Europa 1950 i Niça 2001 que reconeixen els drets naturals de la persona a la llibrtat i la igualtat, a més de la seguretat i la resistència a l'opressió queden com declaracions de bones intencions a l'hora de la veritat. No hi ha dignitat humana sense el respecte als drets humans, però tots els governs blasonen de ser respectuosos amb els drets humans. El Bill of Rights europeu disposa doncs que tothom pot gaudir dels drets reconeguts senses cap distinció. De la comunitat dels 6 primers Estats hem passat a la unió dels 27, fenbt caure els murs que separaven Estats, com el d'Alemania el 1989. Dels primers interessos econòmics hem passat als polítics i socials, però no hem construït l'Europa dels pobles. Estan per consolidar la democràcia parlamentaria i la directa que permeten l'homologació de nous països candidats a la Unió. Espanya va quedar al marge de molts acords fins el 1970 en que es va signar un acord aduaner similar al signat amb Turquia el 1961. La pol`pitica d'acords per construir ha quedat estancada per l'ambició de construir eixos de poder. Som com es diurà avui a molts actes oficials, a les portes d'una nova etapa, amb la sortuida del Regne Unit de la Gran Bretanya, situació que ens ha de fer reflexionar sobre la manca de cxonsolidació de la idea europea i el repunt del vell nacionalisme que no respectava llibertats ni drets fonamentals, servint-se de l'anomenat imperi de la llei per sotmetre els ciutadans que passaven a ser súbdits de l'estat tot poderós.